Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
'Paisatge en la nit' (1966-74)
'Paisatge en la nit'. Fundació Joan Miró. Dipòsit de Gallery K. AG. ©Successió Miró, 2016

6 obres mestres de Miró que pots veure a la col·lecció permanent

La Fundació Miró celebra 40 anys i renova la col·lecció permanent, que incorpora noves obres i revaloritza l'espai dissenyat per Sert i l'artista

Escrit per
Eugènia Sendra
Publicitat

La Fundació Miró celebra 40 anys i proposa una nova ordenació de la col·lecció permanent d'acord amb els espais, ritmes i artquitectura que l'artista i l'arquitecte Josep Lluís Sert van dissenyar quan somiaven el museu d'art contemporani. Alhora, la cessió d'obres de la família Miró al fons del Museu, i la integració de la col·lecció de Katzumasa Katsuta al circuit de la temporal permeten una nova aproximació, polièdrica, rica i emocionant a l'obra de Joan Miró.

Miró, individual i universal
Fundació Joan Miró. Dipòsit de col·lecció particular ©Successió Miró, 2016

Miró, individual i universal

'Autoretrat' inaugura el recorregut per la nova col·lecció permanent de la Fundació Miró. Al Miró més detallista i individual dels anys 30 s'hi superposa el traç sintètic i universal, realitzat als anys 60. D'aquest retorn a les obres antigues, Miró en parlava amb Rosamond Bernier: l'artista havia dibuixat un primer retrat observant-se el rostre amb miralls d'augment; l'obra, però, es va vendre als Estats Units i Miró va fer-se fer una còpia a mesura per un amic arquitecte. Anys després, a Mallorca, reprendria l'obra. "Vaig pintar damunt el dibuix una nova versió molt acurada, una síntesi. Però la nova pintura segueix l'antiga, el contorn segueix els ulls, les espatlles. Ara hi ha dos retrats, l'un darrere l'altre. No vull que aquesta pintura marxi. La meva dona se l'estima molt, és propietat d'ella".
El retorn a la terra
Fundació Joan Miró ©Successió Miró, 2016

El retorn a la terra

D’entre les cessions de la família Miró a la Fundació destaca l’oli 'Mont-roig, l’església i el poble'(1918-19). L’artista va tornar sovint a la terra i a uns paisatges que van jugar un paper fonamental en el seu microcosmos, com evoca l’àmbit 'Terra'. La va pintar als seus inicis i hi va tornar més tard, als 60, com demostra 'Dona voltada d'un vol d'ocells en la nit', una peça elaborada sobre la lona que es feia servir a la verema. Aquesta pintura sobresurt pel detallisme i recupera fórmules medievals i de l’art japonès. “No he despreciat [sic] res, de la realitat, convençut que tot està contingut en ella”, escriuria Miró al crític d’art Josep Francesc Ràfols en referència a les seves pintures dedicades a Mont-roig, com es recull al catàleg Joan Miró 1983-1993.
Publicitat
La fosa perfecta
Fundació Joan Miró. Donació de la Galerie Lelong ©Successió Miró, 2016

La fosa perfecta

'Estela de doble cara' (1956) irromp en la visual del tram que va de l’àmbit 'Antipintura', dedicada al moment en què Miró explora l'assassinat de la discplina, seguint les ensenyances de l'expressionisme abstracte i les noves generacions d'artistes, als 'Sobreteixims', espai on es corrobora l'interès de l'artista per la cultura popular. L'estela forma part de peces agrupades al voltant del concepte 'Anonimat'. I és que un cop superat l’individualisme, Miró va defensar l’interès per “allò que surt de l’esforç inconscient de la massa”. Alhora volia explorar nous mitjans com la ceràmica, realitzada amb l’artista i amic Llorenç Artigas. Van començar a coŀlaborar als anys 40 i es conserven fins a 500 peces compartides –deien que costava distingir on començava un i l’altre–. Pel davant, l’estela evoca una de les cosmogonies habituals de Miró; darrere, l’acció de l’argila i el foc deixen entreveure rastres de vegetació, els rastres del camp.
Un absis per a la contemplació
Fundació Joan Miró ©Successió Miró, 2016

Un absis per a la contemplació

L’edifici racionalista de la Fundació és el resultat de l’intercanvi d’idees entre Sert i Miró; l’artista, entre d’altres, es va fer construir uns absis per a les seves obres de gran format, com el tríptic 'L’esperança del condemnat a mort' (a la foto; el va donar per enllestit el dia de l’execució de Puig Antich) i 'Pintura sobre fons blanc per a la cel·la d’un solitari'. En el traç senzill, mínim i individual de les teles, el pintor reconeixia un gest universal i també una voluntat meditativa. “Per això demano que posin un banc davant d’aquests llenços. Perquè la gent pugui seure i contemplar-les, perquè pugui submergir-s’hi”, afegia.
Publicitat
Obra en paper
Fundació Joan Miró ©Successió Miró, 2016

Obra en paper

'Sèrie Barcelona' (1944), composta per 50 litografies en blanc i negre, és una peça de referència de la col·lecció del museu i s’exposa a la sala dedicada al paper –una de les que tindrà més rotació, com apuntava la conservadora Teresa Montaner–. Aquí apareixen la dona, l’ocell i interpretacions lliures i grotesques d’animals que connecten amb les pintures salvatges de l’artista. De la sèrie, que va ser realitzada durant la postguerra, només se’n van fer cinc exemplars i aquí se n’exposa una part.
La mirada japonesa
Fundació Joan Miró. Dipòsit de Gallery K. AG ©Successió Miró, 2016

La mirada japonesa

Les obres de la col·lecció Kazumasa Katsuta s’han incorporat al recorregut general de la permanent i això ha permès reunir de nou 'Cabell perseguit per dos planetes' (a la foto) i 'Gota d’aigua damunt la neu rosa', les dues del 1968, a l'àmbit titulat 'Poesia i silenci', on es fa palesa la seva connexió amb l'art oriental i la filosofia zen. La idea del buit ja havia aparegut en obres dels anys 20, però després de visitar el Japó, Miró la va reprendre; el resultat són obres despullades, amb punts i línies vibrants, i títols insòlits que recorden els koan japonesos.
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat