Contra Tàpies: Tàpies que no ho semblen

Un acostament innovador a l’obra de l’artista lluny dels tòpics

0

Comentaris

comments.add +


L'escena artística està farcida de clixés estètics i llegendes pseudobiogràfiques que han marcat a foc la trajectòria d'alguns pintors i han condicionat la lectura de les seves obres. Entre els mites més gastats n'hi ha alguns que s'han repetit fins a la sacietat: Picasso era un faldiller; Dalí, un pallasso (en sentit despectiu); Miró, un ingenu... I, bé, de Tàpies s'ha dit i reescrit que era un pintor que treballava amb connivència amb el poder, un artista nacional, i un tòtem aïllat dels creadors que l'envoltaven. Parlem de tot això amb Valentín Roma, a la Fundació Antoni Tàpies, on m'ha citat per explicar-me amb tots els ets i uts què pretén Contra Tàpies, l'exposició que ha comissariat amb Laurence Rassel i que, entre altres coses, ataca la mitologia tapiana i proposa, ara que fa un any de la mort de l'artista, "mirar la seva obra com si mai l'haguéssim vista, fora tòpics".

La mostra, que està dividida en tres àmbits, presenta una relectura de Tàpies a través de relacions del tot inesperades. Els comissaris s'enfronten a les mirades historicistes tradicionals i fan conversar algunes de les seves peces amb obres d'altres artistes coetanis amb qui rarament se l'ha vinculat. De les 7.000 que tenien a l'abast, entre dibuixos, pintures i collages, n'han seleccionat setze, on predomina un tàpies més desconegut, allunyat de les propostes matèriques i convertit, per exemple, en futurista o muralista mexicà. D'aquesta manera, es creen estranyes parelles de ball, llaminadures estètiques que sorprendran els visitants més incrèduls: Carlos Pazos, Joseph Beuys, David Hockney, Dan Graham i, fins i tot, Pier Paolo Pasolini; tots en solfa, acompanyant els tàpies en una orgia visual. La proposta és agosarada, però Roma assegura que l'artista s'hi sentiria còmode perquè, fa uns anys, quan li van preguntar sobre l'exposició que li agradaria que li fessin, va respondre que en veuria "una on hi hagués tots aquells tàpies que no semblen tàpies".

En aquest exercici d'aproximació al geni s'exposa també l'obra específica de sis artistes contemporanis que interpel·len el treball i el simbolisme del creador català. "Es tracta d'utilitzar-lo com a tema, no de fer-li un homenatge", explica el comissari. Aquesta proposta d'actualització de la figura del pintor inclou, a més, una part de la seva correspondència personal, que fins ara s'havia mantingut inèdita, i on podreu llegir algunes de les cartes que li va enviar el poeta Octavio Paz, la fotògrafa Lee Miller o el filòsof Martin Heidegger, i descobrireu, a més, l'admiració que el cineasta Jim Jarmusch li tenia.

A aquestes altures toca revelar el joc de paraules del títol, i és que, en paraules de Roma, "Contra Tàpies no es proposa com a oposició a l'artista, sinó més aviat significa una proximitat abrasiva, un contacte fructífer, una tensió creativa amb ell. Ara és el moment -afegeix- de parlar de llegat i de mirar-lo desacomplexadament per esbrinar com s'ha de continuar treballant amb la seva pintura en el futur". En qualsevol cas, es tracta d'una mirada innovadora i, sobretot, arriscada, entorn de l'obra d'un pintor del qual pensàvem que ja s'havia dit tot.

CONTRA TÀPIES
Fundació Tàpies. Fins al 9 de juny



Els usuaris diuen

0 comments