[image]
[title]Es va allistar a la marina, i diu que mai ningú n'ha fet un retrat tan potent com el de Hal Ashby a 'El último deber'. "Vaig sentir la crida de l'armada un dia al Prado, mirant quadres de Goya –m'explica–. Ho vaig veure molt clar: si volia ser pintor havia d'estar en contacte amb les forces naturals, i em vaig fer a la mar". No mitifiquem, va aguantar poc l'aspecte de Jack Nicholson tatuat, amb gorret blanc i fària als llavis. Ara viu a Nova York. Li truco, i tan bon punt despenja el telèfon sento les sirenes de les ambulàncies i els cops de clàxon. Però no ha perdut la seva fascinació per la natura. "Ara pinto eriçons".
Dennis Hollingsworth va descobrir el sentit de la vida un dia que el seu pare va anar a l'escola i el va fer sortir de classe. "Em vaig espantar molt –explica–. Mentre anàvem cap al cotxe el meu pare no parlava. Jo em vaig pensar que havia passat alguna cosa, que algú havia mort". L'ensurt se li va acabar quan va veure que el portamaletes estava ple de canyes, xarxes i un sac de cucs. Tot plegat va ser una campana autoritzada per anar a pescar. "El meu pare era així: un home espontani –continua–. I això no és el pitjor. De tant en tant arribava a casa i ens deia que féssim les maletes, perquè canviàvem de ciutat. Vaig passar la meva infància a tretze o catorze llocs diferents".
Però aquest no era el sentit de la vida. Les sortides irreflexives del seu pare l'enervaven més que cap altra cosa. "Ara bé, em va inculcar un gran amor pel camp, la muntanya i el riu –afirma–. Gràcies a això vaig començar la meva revolució artística". Una revolució? Els anys 70 havien posat de moda un art conceptual, polític, social, ideològic i, en definitiva, poc material. "Va ser molt necessari, no dic que no, però quan vaig arribar jo ja tocava canviar una mica de motlles, i tornar a sentir amb què està feta una obra d'art", proclama. Aneu a veure 'Terrestrial' a la galeria Miguel Marcos i ho entendreu tot.
Bé, tot potser no. Què és això dels eriçons? "Jo els dic mònades, per 'La monadologia' de Leibniz -explica-. Són petites boles de pintura amb punxetes que poso a gairebé tots els meus quadres". Es veu que la primera va aparèixer, mig per casualitat, cap al 1995, mentre Hollingsworth experimentava amb una pasterada d'oli espessit. Es va adonar que aquesta esfera amb punxes modificava l'energia del llenç, transformava el moviment de la pintura i li donava una nova aura. "Esclar que això només és una teoria meva –matisa, amb un punt de modèstia–. Segur que molta gent no hi estarà d'acord".
Em fa l'efecte que quan era navegant va mirar massa estona les estrelles. Ara tot li sembla dotat de poders còsmics, fins i tot un miserable eriçó fet de pintura. "És la idea de 'Terrestrial': buscar l'harmonia entre l'art, el planeta i l'univers", anuncia. Digueu-me macabre, però mentre el sento parlar no puc evitar recordar aquells porcs espins de Schopenhauer que per donar-se escalfor en un dia de gelada es van enganxar els uns als altres, sense pensar que tenien el cos cobert d'una arma homicida. Espero que el bon rotllo que tenen les seves mònades no acabi en un tràgic excés d'amor.
