Amants de la pintura, la fotografia, l'escultura i de l'art en general: aquí teniu una tria de les millors exposicions que podeu trobar actualment als museus i galeries de Barcelona. Les exposicions més populars Le Corbusier: un atles de paisatges moderns A Le Corbusier se’l va empassar el mar mentre nedava. Era l’estiu del 1965, i ja portava més de sis dècades lluitant amb el paisatge. Tot i néixer a Suïssa, o precisament per haver nascut al bell mig geogràfic de la producció rellotgera helvètica, materialitzà una poètica maquinista que anomenava unitat habitacional, cases i pisos, concebia immenses urbs tot redibuixant el paisatge des d’un avió, i convertí el formigó armat en la textura dominant de la modernitat. Això, i molt més, ho podem veure al CaixaForum, un edifici modernista aparentment allunyat de les teories dibuixades per Charles-Édouard Jeanneret (La Chaux-de-Fonds, 1887 – Roquebrune-Cap- Martin, 1965), conegut sota el pseudònim de Le Corbusier. Un atles de paisatges moderns, el subtítol de l’exposició, la més completa que hàgim pogut veure mai, ja explica per on va la intenció del seu comissari, Jean-Louis Cohen: com l’arquitectura, expulsada de l’avantguarda creativa per l’enginyeria, cerca un nou espai en la cosmogonia urbanista i acaba arrelant d’acord amb la cèlebre frase “els somnis de la raó engendren monstres”. Le Corbusier, com veurem a través d’objectes, maquetes, fotografies, plànols, instal·lacions i documents varis, fou un creador multifacèti
"La porta està oberta, però has de mirar a un cantó i a l'altre", diu Arianna Rinaldo, l'editora gràfica i comissària de DOCfield>, el festival hereu del Circuit que fins al juliol omplirà la ciutat d'una cinquantena de mostres gratuïtes de fotografia documental i fotoperiodisme. Sota un lema inspirador, 'Behind open doors', Rinaldo ha reunit reporters que van més enllà dels esdeveniments i ofereixen ulls per reinterpretar la realitat. Són fotògrafs que incorporen un punt artístic, "que no treballen amb la velocitat de l''street photo' sinó que es prenen més temps per investigar i practiquen el que anomenem 'slow photo journalism'", argumenta la comissària.
El DOCfield>, que s'alimenta de cites del fotoperiodisme com Visa Pour l'Image i Cortona on the Move, ofereix una gran varietat d'estils i històries, socials i també quotidianes, diu Rinaldo. "El públic les podrà llegir amb l'ull d'un fotògraf", conclou la comissària.