Kerry James Marshall. Pintura i altres coses

Kerry James Marshall és un artista afroamericà, gairebé inèdit a la pell de brau. Ara exposa una gran retrospectiva al Reina Sofía, de Madrid, i les seves pintures més recents, vídeos, escultures, dibuixos i instaŀlacions, a la Fundació Tàpies, de Barcelona.
Cap a la segona meitat de la dècada dels 70 vaig tenir noció, a través de sèries televisives, de l’holocaust jueu, de l’extermini dels indis nord-americans i dels periples dels esclaus africans als Estats Units. Coi, quant de patiment invisibilitzat. Després, es va començar a estendre el llenguatge d’allò políticament correcte, que sumava les dones, les opcions sexuals i els desvalguts a la llista de desgreuges verbals.
Marshall es va incorporar al món de l’art més o menys quan jo mirava les sèries 'Holocausto' i 'Raíces'. Quan va optar per la pintura figurativa, l’informaren sobre la crisi de representació... Ja, però es tractava d’una crisi de representació de la cultura blanca occidental, la que va néixer a la Grècia de Pèricles. No pas la seva.
Marshall optà per pintar retrats, grans composicions, narrativa èpica amb negres... gèneres que no existien. Com a cultura sotmesa, l’afroamericana no conserva documents ni ha pogut representar-se a ella mateixa.
Aquest equilibri entre presència i invisibilitat Marshall l’aconsegueix gràcies a fons foscos, sense línies blanques que destaquin les figures, o mitjançant fotografies ultraviolades d’afroamericans, i muntatges on cal mirar per un forat a la paret. Però alhora recupera superherois negres i escenes rococó, com si els mons idíŀlics de Fragonard i Watteau haguessin pogut ser fruïts per gent del seu color.
La riquesa de Marshall rau en les seves contradiccions. Fill de la cultura occidental però obviat per aquesta cultura, empra les seves pròpies eines per combatre-la.