El més espectacular del modernisme no cap en aquesta exposició. Per això es subtitula 'Art, tallers, indústries' (el que abans anomenàvem 'arts decoratives'). No. No hi ha edificis –ni maquetes–, no hi ha estàtues, ni menjadors o dormitoris sencers, ni els delirants interiors de tantes i tantes cases repartides per la geografia catalana... El modernisme català, més o menys, ocupa els quinze darrers anys del segle XIX i els quinze primers del XX. Els seus principals arquitectes eren catalanistes –el catalanisme es fixa formalment a les Bases de Manresa el 1892– i alguns, com Puig i Cadafalch, amb altes responsabilitats polítiques. Però aquesta exposició ret homenatge als tallers, sovint sense noms en majúscula, que van bastir aquest deliri formal: manobres, forjadors, ebenistes, enguixadors, orfebres, sastres, catifers, ceramistes, dissenyadors de cartells, de mosaics hidràulics, de mobles... Un ventall tan complet en què tan sols trobo a faltar els professionals dedicats a les arts del llibre.
Un contingut intensiu i hiperdocumentat amb el millor dels embolcalls: la planta noble de la Casa Milà. I un catàleg de compra obligada.
