Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Moisès Villèlia: L'equilibri de les formes

  • Art
  • 3 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Publicitat

Time Out diu

3 de 5 estrelles

Amb l’obra de Moisès Villèlia (Barcelona, 1928-1994) em passa una cosa molt estranya. Si em trobo davant d’una de les seves escultures –però només davant d’una, no pas de dues– frueixo cadascun dels seus detalls: precaris, gairebé impossibles equilibris, insòlits maridatges de materials, i uns referents que enfonsen les arrels en un constructivisme biomòrfic o, si ho preferiu, en un surrealisme concret. Però si em trobo davant d’un aplec d’obres com el d’aquesta exposició, és com si unes peces anuŀlessin les altres, com si els arbres villelians no em deixessin veure el bosc. I el que era fruïció pels detalls, es converteix en embús de variables...
Villèlia es va formar en un taller d’ebenisteria. No era aliè a les influències de Henry Moore, Torres García i Naum Gabo –va batejar el seu fill com el profeta Nahum–. Va cultivar la poesia, es va guanyar la vida com a dissenyador industrial, va dissenyar jardins i, esclar, va ser un prolífic escultor.
Les seves obres són com fràgils dibuixos en l’aire, peces acoblades, que no enganxades, de canya, filferro, algun branquilló i de vegades una mica de pintura roja o negra. També hi suren influències ameríndies amb forma d’atrapasomnis o motius de la cultura Quitu-Cara, fruit d’una estada a l’Equador. La majoria d’escultures que hi ha a can Joan Gaspar pertanyen al període 1978-1986. Villèlia havia abandonat la figuració el 1954, i va realitzar la primera peça amb canya el 1957.
La seva obra assaja camins més enllà de la tradició escultòrica occidental, mitjançant l’ús de materials senzills –però flexibles i resistents com el bambú– i el fràgil equilibri d’unes composicions que, malgrat penjar d’un fil, no tenen res a veure amb l’obra de Calder.

Escrit per
Ricard Mas

Detalls

Adreça
Publicitat
També t'agradarà
També t'agradarà