Peu a fora. Expedicions i diàspores: La ficció és una realitat per succeir

Existeix un món fantàstic on les pigues es converteixen en confeti, els unicorns tenen una pastanaga al cap en lloc de banya i, com que tothom gaudeix de les mateixes capacitats físiques i intel·lectuals, les teories de Darwin semblen un acudit dolent i les Olimpíades són encara més avorrides!
És una realitat paral·lela que esbojarradament dibuixa, escriu i llegeix Ana Garcia-Pineda. Les seves històries delirants estan protagonitzades per uns personatges que defensen a ultrança acabar amb l’homonímia: aconseguir que cada mot tingui un sol significat per evitar més malentesos. Si triomfen, ja no hi haurà, com pinta de manera naïf i amb traç senzill, barres de pa als bars per aguantar les copes, ni bocins de dits enmig d’un ou fregit... Són fragments de contes il·lustrats o imatges per a unes narracions desbaratades que Garcia-Pineda recita amb serenor, acompanyant cada una de les obres.
Però no tot són flors i violes en aquest relat expandit. Hi ha lloc per a imaginaris distòpics: la creativitat i la contemplació estan prohibides, els forats desapareixen i no hi ha finestres; s’extirpen les parts del cos que no són útils i, com que tot és privat, per caminar pel carrer cal llogar l’ús del paviment. Una combinació d’art i humor absurd que llueix més narrativament que plàsticament.