Traç. El dibuix com a eina de coneixement

El dibuix és tan antic com l’home. Abans de l’escriptura va aparèixer el traç, un primer intent de convertir allò que hom té al cap en una forma. Ja sigui sobre la sorra de la platja o sobre la paret de la cova, el dibuix és la primera interfície visual entre els humans, el primer canal de comunicació interpersonal no verbal. A banda d’una finalitat estètica amb una llarguíssima tradició dins de les belles arts i d’una exhibició tècnica que té mèrit per si mateixa amb una saviesa que tan sols s’adquireix amb la pràctica i els anys de dedicació, el dibuix pot ser un mitjà. Des de l’art fins a la ciència i la recerca tecnològica s’ha utilitzat el dibuix per generar i transmetre coneixement. Dibuixar és projectar, diuen. És a dir, dibuixar és una forma de pensar, de crear, de plasmar una idea, com també es diu. El dibuix és un nexe entre la ment i la mà, entre la idea i la matèria, entre la creativitat i la realitat. L'exposició investiga les capacitats del dibuix com a eina de coneixement, com a mitjà de comunicació, com a suport per projectar, com a manera de fer realitat idees i fins i tot somnis. No es tracta d’una exposició d’obres d’art, encara que sí que hi ha dibuixos magnífics. És una posada en escena d’una idea, col·locant el focus d’atenció en la potencialitat del dibuix com a mecanisme de creació de coneixement.