Vet aquí que vas caminant pel carrer Sepúlveda i detectes un local amb unes credencials que ho diuen tot: cafè-bar-espai d’art. Fas una ullada a través dels vidres impol·luts, que et deixen veure un menjador ample, amb sostres alts sostinguts per unes bellíssimes columnes de pedra, taules de fusta, cadires d’escola i parets plenes d’art, dues d’elles pintades amb murals. Veus l’Esquire i l’AD col·locats sobre una escala que fa de revister i sents l’olor dels pastissos acabats de fer. Al fons, un pati interior fa d’aparcament de bicicletes.
El lloc mola, però el teu subconscient és gat vell i comença a treballar: això fa olor del típic local hipster de Sant Antoni pensat per a una clientela que no cobra salaris locals. Estàs a punt de passar de llarg quan, oh sorpresa, veus el Cuore damunt una taula i, alhora encuriosida pel misteriós tarannà del local i pels pèls del llavi superior de J.Lo, decideixes entrar-hi.
Quan al costat del Cuore veus l’Sport comences a confiar en el Bacanal. “És per al nostre client de 102 anys que ve cada dia”, t’explica el Juan, un dels tres socis. I, ara sí que sí, ocupes una taula i fas una ullada a una carta que t’indica que Bacanal és el típic lloc on beure (i menjar) a qualsevol hora.
Pots començar fent el cafè (excel·lent, d’El Magnífico, amb modalitats com el Bombón o l’Affogato) i continuar amb un suc o batut, alguns d’ells bio. “Hi ha opcions eco, però no tota la carta perquè ens obsessiona ajustar preus. Això sí, tot és de proximitat”, diu el Juan. La carta de còctels ens sorprèn perquè no hi ha clàssics com el mojito i sí creacions menys conegudes com el Joker (vodka infusionat amb raïm i suc de llima). Te’n demanes un de Grey Goose mentre fulleges el Cuore, constates que fugir del moderneig ortodox és una gran idea i penses que el gran amor de J.Lo sempre serà Puff Diddy
