La Granja de Gavà, un dels racons més emblemàtics del Raval antic, estarà sempre lligada a Terenci Moix. L’escriptor diu a la seva biografia que el 1942 va néixer a l’edifici del local, ubicat al número 37 del bulliciós carrer de Joaquín Costa. La Granja de Gavà era una granja de tota la vida, que va sobreviure funcionant com a bar i cafè fins que va ser traspassada i revifada in extremis.
Ara la Granja de Gavà es diu Beirut 37, i la seva clientela és jove, internacional i un pèl bohèmia. Ha mantingut l’esquelet de la Granja de Gavà, i hi ha afegit ornaments marca de la casa, com nines desmembrades o un Jesucrist crucificat. Els nostàlgics ja poden respirar tranquils. La mítica figura de La Gorda, un dels elements característics de la Granja de Gavà, encara és on sempre, presidint la barra del local. Li han canviat el color del vestit, d’acord, i l’han salvada d’un atac de colesterol, perquè ja no mostra la porció de pizza que abans tenia a la mà, però segueix sent la mítica Gorda. S’ha d’agrair que no l’hagin substituïda per un ninot de Darth Vader.
La sala interior, envoltada de paret amb pedra a la vista i amb més penombra que una cova prehistòrica, acull tauletes, disposades de forma anàrquica en la foscor. Arriben les begudes. El Moscow Mule és passable. El Bloody Mary, de guerrilla. Són còctels ajustats a uns preus bastant raonables. Si sou de paladar fi, millor que demaneu una mitjana ben freda o un gintònic i demà serà un altre dia. El Beirut 37 és la prova que els temps canvien, tot i les nostres reticències. El Vell Raval està donant pas al Nou Ordre. Els bars de barri són ara bars posthipsters: una mescla impossible de tradició, concessions guiris, estil canalla, esperit internacional, cocteleria autodidacta i reciclatge en estat pur. Em pregunto què pensarà en Terenci de tot això.
