Els bars més acollidors de Barcelona

On a principis de segle XX hi havia hagut una vaqueria, ara s'hi aixeca aquesta cafeteria d'aires nòrdics i disseny excel·lent, on és possible esmorzar i berenar molt bé, a base de pastissos casolans, entrepans fets amb cura i bona matèria i receptes amb ous remenats. Disposen d'un menú de migdia que val la pena conèixer i els dissabtes i diumenges al matí fan un 'brunch' de nivell. Vaja, que us hi podeu estar tot el dia.

El racó perfecte per portar la parella i saltar-vos el sopar. L’Oaxaca és un camp de mines per a enamorats i parelles que necessiten una empenteta. Càlid, sensual, amb un mobiliari exquisit, mesuradament exòtic, aquest espai convida a buscar un dels sofàs de pell marró més recollits i deixar que s’encengui l’espurna. La carta de còctels és un pecat des de la primera fins a l’última lletra. Mentre us deixeu embriagar per la beguda, els incomptables motius decoratius amb regust mexicà i la música també mexicana que surt del jukebox, sempre podreu acabar de remenar les hormones amb el secret millor guardat de la casa: unes ostres amb salsa aguachile verda que funcionen com a complement perfecte a la sensual tempesta etílica.

Senzillesa i escalfor. El Pura Vida ofereix una barreja d’estils estimulant: influències llatines i europees floten en una atmosfera sedant, relaxada. La puresa del blanc, omnipresent, encaixa perfectament amb el candor de la fusta i el parquet. És un espai que s’endinsa en les tripes d’un vell edifici del Born, netejant amb estil el que abans s’intuïa un forat insalubre. Consta de tres ambients: una barra de marbre d’allò més hospitalària (finestral abocat al carrer inclòs); una sala interior amb còmodes sofàs i coixins de coloraines, i la joia de la corona per als que volen allunyar-se del gènere humà: un piset superior amb vista panoràmica sobre la barra que funciona com a perfecte oasi per a parelles. Les butaques rococó i les tauletes baixes conviden a quedar-se a les altures.

El local és una monada. La fusta n’és l’element predominant i es deixa llepar pels torrents de llum que vomiten els finestrals. La llum és un dels elements essencials: banya tot l’espai i hi dóna una escalforeta única. Sostres altíssims. Cadires vintage de tota mena. Parets amb maó a la vista. Algun sofà retro. Una bicicleta com a element decoratiu. L’embolcall perfecte per a una oferta de menjar i begudes no apta per a foodies impressionables. Per beure, no ho dubteu: sucs liquats, cafè de qualitat i cervesa artesana (tenen diferents tiradors). Per menjar, dependrà de les necessitats i la mida del cuquet. Si voleu picar alguna cosa dolça, els pastissos casolans són d’una altra dimensió.

Amb aquesta psicologia inversa, el periodista Xavier Vidal ens convida a la seva proposta: una petita llibreria situada al Poblenou. Aquest establiment es presenta com un ‘emprovador de llibres’, ja que abans de fer una compra precipitada pots seure a fullejar-lo a qualsevol dels sofàs que disposa, fer un café –gratuït, amb la compra d’un llibre– i veure si et convenç. A més, s’organitzaran clubs de lectura on es podrà conversar amb els autors mentre es fa un tast de vins.

Al Collage, els còctels d’autor són pura imaginació artística. Les pocions de la casa –també tenen els clàssics– responen a les pulsions creatives d’uns bartenders que saben de què va. I la decoració està a l’altura de les circumstàncies. Barra de rajola antiga a l’entrada, i al pis superior, la joia de la corona: un lounge  amb mobles vintage, piano decimonònic i sofàs de pell; un atractiu espai decorat  amb exquisidesa i gust on hi acostumen a fer exposicions pictòriques de butxaca.

El Solange és un deliciós espai daurat on no us semblaria estrany trobar Scaramanga bevent un Old Fashioned o Vesper Lynd fent l’ullet al bàrman, després d’escanyar un espia al lavabo. Sofàs vintage, barra senyorial de fusta, materials de qualitat, or líquid com a color oficial i un gust exquisit en la decoració, aquests són els ingredients que acompanyen la superba cocteleria made in Pernía. Perquè al Solange es preparen còctels de debò. Els clàssics. Sense ornaments modernets. Sense flors exòtiques al got. Quin Bloody Mary, senyors. Quin Gin Fizz! Ah, i si esteu creatius, doneu quatre pistes al bàrman i ell s’encarregarà de parir un nou còctel només per a vosaltres.

La gràcia d'aquest bar –cent per cent gracienc– és que s'acosta més a una sala d'estar que no pas a un bar convencional. Aneu-hi d'hora per aconseguir un bon sofà, i demaneu uns quants daiquiris.

Entres al local i t’adones que has accedit a una cerveseria artesanal diferent. És un espai industrial, profund, alt, grisenc. Emula clarament un garatge, una sensació que es trenca puntualment gràcies a les taules altes i els tamborets del passadís d’entrada. La barra granítica funciona com a perfecte búnquer per als que no volen endinsar-se a les tripes d’aquesta taverna 2.0. El disseny industrial, també present en aquest altar massís, és el leitmotiv estètic d’una planta que també ofereix un lounge farcit de sofàs retro d’inspiració hipster. I al fons del local, la joia de la corona: una petita fàbrica on els nois de Garage Beer Co facturen la seva pròpia cervesa.

Colorista com poques, aquesta teteria és un bon lloc on deixar-se caure i no aixecar-se dels sofàs per una bona estona. A les parets exposen quadres de joves artistes i a les taules serveixen tes exòtics d'arreu del món, en un viatge que podria començar al Tibet i acabar al Marroc. A més, podreu fumar-hi nargile, les populars pipes àrabs. Són famosos els sucs i els batuts.

Quan entres al Cosmo Cafè no saps si seure en un sofà blau cel, en una butaca violeta o recolzar-te en un tamboret folrat amb la mateixa roba que la carta del menú. Les parets són de blanc impol·lut, els sostres són altíssims i algú s'ha dedicat a pintar els tubs de refrigeració de vermell sang. Una pissarra guixada ofereix nachos i hummus. Aquesta sala d'art i cafeteria,  és un local tranquil per llegir un llibre o per beure't un suc natural o per fullejar sense vergonya l'últim número de la teva revista preferida d'interiorisme.

Els melòmans haurien de tatuar-se a la mà l’adreça del Vinilo, per quan les neurones comencin a fallar. Fosc, envellit, amb fusta cruixent i carregat de notes de rock gravades amb sang a les parets, aquest és el bar per als amants de la bona música escoltada a l’antiga. Respecten el vinil i els grups de més qualitat. De fet, el gramòfon blau de proporcions paquidèrmiques que hi ha és un tòtem on tots els feligresos presenten els seus respectes. Si els protagonistes d’Alta Fidelidad tinguessin una botiga a Gràcia, estarien abonats a aquesta cova imprescindible. Més motius per anar-hi i tornar-hi: els sofàs envolten tota la seva geografia. Sabreu quan hi entrareu, però no quan en sortireu.

La vida en horitzontal és molt més plaent que en vertical. Això ho saben al 33/45, on cuiden la gent que segueixen al peu de la lletra llei del mínim esforç: en aquest bar sempre hi ha gent espaterrada a l'àrea de descans que hi ha al fons, un rectangle espaiós i consistent en un nombre infinit de sofàs, butaques i cadires retro; un punt de relax pensat perquè el client s'hi estigui tota la nit petant-la amb els amics o gaudint de la vista decadent del carrer de Joaquín Costa. A diferència d'altres bars amb mobiliari reciclat, el 33/45 té estil; es percep una estranya simetria en aquestes Galerías del Tresillo per a moderns.