El mescal és un líquid maleït a Barcelona: els seus efluvis gairebé psicodèlics no estan fets per a fetges endormiscats pel cubata de tota la vida. Costa trobar trinxeres revolucionàries que venerin aquest beuratge mexicà, haureu de flairar com quissos famèlics per arribar a raconets com l’Antojo, la mescaleria de culte del Gòtic.
En aquesta taverna mexicana es prega cada nit als déus d’Oaxaca, l’estat on es muny el millor mescal del planeta. La idea de l’Antojo és enviar el visitant directament a aquesta terra perquè gaudeixi d’una immersió etílica mexicana de veritat. Tenen un mostrari sensacional i, a més d’oferir les principals marques del mercat, juguen amb un parell d’etiquetes infaŀlibles: el Koch (7 varietats) i el Real Minero (3 varietats), dos mescals artesanals parits a Oaxaca que recomanen tastar a seques, sense floritures ni acompanyaments estrafolaris. A més, el Moisés, l’ideòleg del local, nascut evidentment a Oaxaca, sempre que visita Mèxic torna a Barcelona amb la bossa plena d’ampolles per a connaisseurs. Si no esteu preparats per al viatge, sempre podreu dir al bàrman que us faci un còctel amb mescal per alleugerir la ingesta.
Tranquils, que no m’oblido del tequila. Com a bons mexicans també dominen el tema, i d’aquesta supremacia etílica en treuen uns còctels Margarita senzillament perfectes, segurament els millors que trobareu a Ciutat Vella, amb permís del Caribbean Club. Si hi aneu un dijous, els podreu acompanyar d’uns deliciosos tacos al pastor a un euro i mig: un coixí obligatori si no voleu tornar a casa sense que el taxista us llanci del cotxe en marxa.
