A ca nostra tenim poca imaginació per als noms de bars: mai no passem de Bar Los Cuñaos, La Vermuteria o la Bodegueta d’en Pepet. Que bonic seria que algú aprofités l’avinentesa d’obrir un nou local per posar-li “L’escopinya alegre”, “El gos de dos caps” o “El forat a la paret”! De moment, però, ens hem de conformar amb topònims, com el cas que ens ocupa, que, per sort, es refereix a una de les places més boniques de la ciutat, recòndita i per això potser encara no perduda i ocupada per les masses.
El Raspall rep molts clients cada dia, empesos, sobretot, per l’oferta efectivíssima de donar una tapa amb la canya, vi o vermut. Per dos euros de res, podràs acompanyar la beguda amb –agafeu-vos!–: hamburgueseta amb guarnició, mandonguilles, truita de patates, tabule, broqueta tenduri, pastís de verdures, hummus, croquetes i paro que se m’acabarà l’espai! Com que és casa seva, al vespre s’omple de gitanos del barri, i també hi vénen, per exemple, els documentalistes de Metromuster (tenen la seu al davant), passavolants que volen treure el ventre de pena i tothom que té una mica de nas per trobar els locals que tenen alguna cosa a oferir.
Els llums d’aquest bar són fets a base de canonades de coure i bombetes de vidre bufat. Les bigues, pintades de blauet, aguanten el sostre de dues alçàries. L’entrada té una petita barra on poder fer un got mentre fumes: també hi ha un barril que es pot utilitzar per al mateix. El rètol del Raspall està fet a base de quintos encarats cap a fora
–només se’n veu el coll com una rodona verda– i és molt xulo.
