Diuen que abans, en aquella cantonada de la plaça, hi havia un herbolari. Abans? Sí. Abans de l’any 1994. Malgrat que el Sol Soler sembli de tota la vida, “només” està obert d'ençà 1994. Els Dalmau, família d’artistes, van voler obrir un bar com els de sempre, per això van rescatar el terra hidràulic i les bigues del sostre que l’herbolari havia tapat per aquelles modes dels 60 i 70 d’amagar tot el que era antic: ai, la dictadura de la modernitat! Recuperat el caliu, només els calia una proposta culinària que els distingís de la plètora de locals graciencs.
Assessorats per en Fermí Puig, van fer una carta de tapes bones i barates amb un toc francès i vegetarià molt aconseguit. Ara res dels que ens proposaven ens sembla cap novetat –Barcelona ha canviat molt!–, però llavors un tabule, el milfulles de patata, la Tatin o les quiche no es trobaven pas a tot arreu, amb uns preus assequibles i qualitat contrastada. Al Sol Soler tot ho fan amb productes frescos i de proximitat, i els resultats són excel·lents: un dels plats estrella de la casa són les aletes de pollastre caramel·litzades amb salsa de soja i pebre. La combinació de dolç i picant, amb la tendresa de la carn del pollastre, és una goig per al paladar! A banda de les tapes que tenen sempre, hi afegeixen plats de temporada com el trinxat, les escarxofes o el gaspatxo. Torneu al Sol Soler: ells ja hi eren abans que arribessin el mescal, el ramen i el 'pho'.
