Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Així va ser la Monvínic Experience 2015... i així la podreu emular a casa

Escrit per
Marta Salicrú
Publicitat

Dilluns es va celebrar una nova edició de la Monvínic Experience, la proposta de maridatge entre tast de vi i música en directe que se celebra cada any i des d'en fa sis al restaurant i bar de vins Monvínic en el marc del Voll-Damm Festival International de Jazz de Barcelona.

Si us vau perdre la trobada, que va comptar amb la participació del pianista virtuós i compositor cubà Gonzalo Rubalcaba, i la degustació de derivats del raïm exclusius i irrepetibles, us recomanem, primer, que no us perdeu la pròxima, que se celebrarà la tardor que ve, com sempre com a part del Festival International de Jazz de Barcelona.

Però com que un any és molt de temps, us proposem alguns dels vins que s'hi van tastar (o d'altres que s'hi assemblen) seleccionats per Quim Vila, propietari de la botiga de vins Vila Viniteca i marxant de vins.

Avís: els preus d'alguns d'aquests vins i nèctars no són aptes per a totes les butxaques. Però mirar-los per internet és gratis, i somiar també.

La nit la va obrir un blanc, un vi gallec ribeiro del 2007 –amb una punteta d'albariño–, del viticultor Emilio Rojo. El del 2007 no el trobareu, però la del 2012 també va ser molt bona anyada, i el preu de l'ampolla no és prohibitiu, val 34,95 euros.

Després de l'aperitiu vam continuar amb un altre blanc, Les Éléments 2013, un gewürztraminer del productor alsacià Bott-Geyl, voluptuós i perfumat, amb aromes de rosa, litxi i matisos especials de pebre. Dolç però sense embafar, és un plaer molt assequible: una ampolla de l'anyada del 2012 us costarà 18,75 euros.

Fent una volta de rosca a la proposta, la següent copa no va ser de vi, sinó de grappa, l'aiguardent que s'elabora amb la brisa, el residu sòlid que s'obté quan es fa el vi, format per la rapa, la pellofa, el pinyol i la polpa que resta després de premsar. Un d'aquells bons invents per aprofitar-ho tot. Tot i el seu origen poc noble, la grappa italiana envellida Berta Bric del Gaian Moscato 2006 que es va servir a la Monvínic Experience és un luxe: si us agrada aquest aiguardent, l'ampolla de 70 cl (en estoig) costa 110 euros, que ja piquen una mica.

Però la grappa us semblarà una ganga si la compareu amb el champagne Salon blanc de blancs 2002: 392 euros per 75 cl de plaer d'un xampany exclusiu, el caprici d'un productor que va començar a fer vi espumós per al seu consum propi –el que li sobrava el donava al restaurant Maxim's de París–, només amb chardonay i només amb les millors anyades. La del 2002, per cert, va ser excel·lent. Del mateix celler, podeu trobar ampolles per 45,90 euros. I segur que l'espumós que atresoren és deliciós.

El següent tast es va fer en got, no en copa, i es va servir amb gerra de fang. Va ser un vi negre joveníssim, acabat de veremar només feia dues setmanes, del celler Ca N’Estruc d’Esparraguera –un dels projectes vitícoles en què participa Vila Viniteca–, embotellat expressament per a l'experiència Monvínic al festival de jazz. Aquest vi encara no existeix, però l'ampolla de vi negre jove Ca N'Estruc del 2014 (cabernet sauvignon i sirà) té preu de vi de taula, 4,25 euros. I si opteu per la garnatxa, que és la varietat que vam prendre a la Monvínic Experience, teniu dos criances també a bon preu: l'Idoia Negre 2012 (9,95 euros) i L'Equilibrista 2013 (12,90 euros).

Si sou de gustos refinats i nòmina amb molts dígits, potser us farà més el pes el bordeus Château Léoville Las Cases de 1989 amb què es va continuar, un vi madur, de 26 anys, 70% de cabernet sauvignon i 20% de merlot, pura seda, que es va servir després de decantar-se durant dues hores i mitja. Un vi increïble a un preu ídem, 365 euros.

Però no tots els plaers són inassequibles. Servit en cullereta, com un deliciós xarop, la vetllada va anar arribant al final amb l’Essència de Carinyena blanca de 2014 del celler Còsmic de l'Empordà, una reducció de most per ebullició amb 300 grams de sucre per litre que no embafa gràcies a la seva acidesa.

Per acabar, un últim ensurt per la butxaca i gaudi per als sentits: un vi dolç pedro ximénez de 1946 del celler Toro Albalà, una meravella que amb 69 anys encara no ha assolit l'adolescència, i que podeu fer vostre per 225 euros.

Assaboriu-los escoltant 'Tokyo adagio' (2015), l'últim àlbum de Gonzalo Rubalcaba amb el contrabaixista Charlie Haden, o 'Volcan' (2013), l'àlbum homònim del quartet que lidera Rubalcaba amb Horacio 'El Negro' Hernández (bateria), Giovanni Hidalgo (percussió) i José Armando Gola (baix elèctric), amb què va actuar a l'edició d'aquest any del Festival Internacional de Jazz de Barcelona.

Salut!

Últimes notícies

    Publicitat