Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Cafè amb llet: la nova cocaïna

Escrit per
Òscar Broc
Publicitat

La droga més dura que existeix. Els minuts que em separen de la dutxa del primer cafè amb llet del dia són un tràngol insuperable per a la gent que es creua al meu camí. Sense el cafè del matí sóc un autèntic mal parit, un ésser ferotge. Quan aconsegueixo que aquest manà calent i marronós recorri el meu organisme, la realitat recupera els colors, torno a obrir la porta a les iaies i li somric al barbut del monopatí que m’acaba d’atropellar.

Sóc un ionqui del cafetó, ho admeto. Abans dèiem que el cafè és una droga per l’extrema addicció que pot despertar entre els seus consumidors. Però ara, l’impensable s’ha fet realitat a la Barcelona post Trias, i aquesta comparació es fa extensiva als preus: si això segueix així, ens sortirà més barat anar a treballar de coca fins a les celles que comprar els tres capuccinos de cada dia.

Que lluny queden els 0,80 cèntims d’euro que Zapatero, en una demostració colossal d’ignorància, va dir que costava un cafè amb llet. Actualment, a BCN és més fàcil trobar esperma d’unicorn que cafès a aquest preu ridícul. De fet, si la providència us ha portat a un bar amb cafès amb llet a 1 euro -em consta que n’hi ha algun a la ciutat-, deixeu de comprar loteria de la Grossa de Nadal; les matemàtiques diuen que ningú té tanta sort dos cops seguits.

En un món regit pel sentit comú, pagaríem el que ens diuen les estadístiques: 1,20 euros per exemplar. En teoria, és la mitjana aproximada del preu de venda a Barcelona. Continua sent una xifra elevada –200 pessetes, poca conya– però el guarisme no fa sagnar els ulls, no arribes a sentir-te com un imbècil.

El problema és que aquesta mitjana és una al·lucinació col·lectiva. A gran part de la geografia barcelonina, els cafès amb llet experimenten una inflació aliena a les lleis de l’economia, la lògica i fins i tot la física. Quins collons que tenen alguns locals. No entenc com 'The Economist' encara no ha enviat un equip de parapsicòlegs a les cafeteries dels punts neuràlgics de la ciutat a investigar el cas.

Preus que pugen d’una setmana a l’altra. Preus que tenen vida pròpia. Preus irreals que semblen posar a prova la resistència del consumidor. L’estafa de la cafeïna, a més, és una assassina silenciosa: pagues el que et diuen sense plantejar-te l’atracament deliberat perquè, dimoni, és un cafè i tampoc t’arruïnaràs. Però sí que ho fas, perquè en prens un cada dia, potser dos, fins i tot tres, i això va sumant fins a convertir-se en una pasta a final de mes.

No és normal que les cafeteries del centre et clavin 1,90 euros per un cafè amb llet preparat amb pressa i malament. A la plaça Reial, arriben a la meravellosa xifra de 2 euros per tassa. A Francesc Macià, no baixen dels 1,70 euros. Al Pans & Company, 1,85 euros. Ens hauríem de plantar i pagar els cafès amb llet pel que valen, no a preu de cocaïna. Al final, optarem per remeis més barats per activar-nos al matí i rematar els dinars: l'speed i les amfetamines estan a preus d’allò més competitius, diuen.

Bromes psicodèliques a banda, difícilment deixarem de fer el paperina amb els preus abusius del cafè en una ciutat que accepta gustosament pagar 4 euros per un got de llet marronosa a l'Starbucks i sembla feliç abonant un plus perquè el seu capuccino 2.0 porta un dibuix cuqui a l’escuma; una ciutat que en els darrers mesos ha permès el floriment exponencial de locals Costa Coffee i on els moderns van a cafeteries hipsters caríssimes que utilitzen grans orgànics regurgitats i excretats per un okapi ugandès salvatge... De vegades penso que tenim la bombolla del cafè que ens mereixem.

Últimes notícies

    Publicitat