[title]
Per a molts barcelonins i barcelonines, i més concretament pels que viuen al barri de Gràcia, el videoclub Deuvedés és un d'aquests espais que voldríem que es mantinguessin dempeus i intactes tota la vida. Igual que ho ha estat el Vídeo Instan de l'Eixample –el primer videoclub de tot l'Estat– que avui dia encara lluita per no tancar."El Deuvedés és un lloc molt apreciat al barri, tothom el coneix i cada veí de Gràcia l'ha trepitjat almenys una vegada", ens explica Dani Vega, qui l'any 2013 va agafar les regnes del negoci amb l'Alfons Serra. Ambdós són membres del grup Mishima.
Junt amb el videoclub La Papaya Verde i algun més, el Deuvedés es va convertir, des de la seva apertura l'any 2003, en un petit refugi pels amants del cinema: des de cinema d'autor espanyol a cinema independent europeu passant per documentals, sèrie B o gai i lèsbic. "És un videoclub de cinema eminentment independent però on pots trobar tot tipus de pel·lícules. Òbviament els 'blockbusters' de la temporada, el cinema més comercial (sempre que sigui bo) i l'infantil també els cuidem", explica Vega.
Un dels trets diferencials de Deuvedés, que pot presumir de tenir uns 11.000 socis, és que a més de videoclub també va ser un bar. Un bar atípic però, on podíeu prendre un gintònic (quan se servia en got de tub i costava tres euros) mentre parlàveu de les meravelles del setè art amb el company del costat, llegíeu la sinopsi de les pel·lícules dels prestatges o simplement fèieu una ullada als milers de pel·lícules que hi tenien. Perdó, tenen! "Al Deuvedés hi ha un catàleg de més de 7.500 pel·lícules i sèries, moltes descatalogades, cofres, edicions especials, importacions, dotzenes d'edicions de Criterion Collection, col·leccions de manga, curts, eròtic, oriental, cinema dels vuitanta, centenars i centenars de pel·lícules de terror o de cinema espanyol", detalla l'actual propietari.
"El negoci del lloguer de pel·lícules és, com les botigues de discos, un negoci que requereix un treball constant per mantenir l'interès dels socis, atraure nous i mantenir-se", i és per això que després d'estar dotze anys al capdavant del videoclub i com a propietari dels últims quatre anys, el Dani ha decidit traspassar-lo a qui estigui disposat d'acceptar el repte. Que l'agafi algú "amb energies renovades i ganes de donar-li una volta i mantenir-lo dempeus altres deu anys. Creiem que és possible amb treball i imaginació". I és que els negocis dedicats a la venda de discos, de pel·lícules o de llibres no estan passant per una bona època. Aquesta setmana hem sabut que ha tancat l'última fàbrica dedicada a produir reproductors de vídeo VHS. Al setembre de l'any passat, el santuari de la novel·la negra, la llibreria Negra i Criminal, tancava portes sota la idea que "ja no són necessaris". I pocs mesos després, una de les botigues de discos referents de la ciutat com era Discos Castelló també va abaixar la persiana. Tot i que els precedents no són gaire esperançadors, el Deuvedés busca un nou capità que sàpiga encarar el rumb idoni per seguir sent un referent a Barcelona.
