[title]
Josh Thomas, el superdotat
Xavier Dolan, el vailet canadenc les històries del qual tenen quasi tants furibunds detractors com entregats admiradors, té un equivalent (un germà bessó, un èmul) a Austràlia que es diu Josh Thomas i que és el protagonista, guionista i productor d’una sèrie que es diu ‘Please like me’, que té tres temporades i es pot veure a la cadena Netflix. Al contrari de les pel·lis de l’intens autor de la recent ‘Solo el fin del mundo’, els relats televisius que escriu Thomas només coquetegen amb la tragèdia, perquè l’humor acaba per imposar-se, evitant el patiment total, l’angúnia existencial.
Una tropa tremenda
Les columnes vertebrals de la sèrie són: Thomas (Josh, gai, sense feina, insegur amb el seu cos, enginyós... molt pesadet!); la seva mare (interpretada per Debra Lawrance, una dona amb greus problemes mentals, separada, que és ingressada en un sanatori per curar-se); Tom (encarnat per Thomas Ward, amic i company de pis de Josh); i els diferents nuvis del protagonista. El millor nuvi de tots, però, és el de la primera temporada, Geoffrey, un cara de badoc que interpreta Wade Briggs.
Quan fill i mare parlen
Un dels meus capítols preferits, perquè els acudits constants i les situacions frapants habituals cedeixen el lloc a la reflexió i a les converses amb més teca i sense tanta tonteria brillant, és aquell en què mare i fill se’n van, solets, de convivències al camp, i allà xerren i xerren sense parar. Segurament, com mai no ho havien fet.
Emboliquen i fan fort
‘Please like me’, que sempre té uns títols de crèdit de ritme encomanadís, està farcida de personatges secundaris xocants: el pare, que ha refet la seva vida sentimental amb Mae, i tenen una filleta; Hannah, una pacient lesbiana del mateix sanatori de la mare... Si Dolan fes tele, i volgués ser una mica més ‘mainstream’, faria un ‘Please like me’ a la canadenca.
