[title]
Quan fas pop, ja no hi ha stop. Perdó pel tòpic, però és la pura veritat quan es parla d’aquesta bestiola gelatinosa, tan repulsiva quan la veiem esmunyir-se entre les roques, tan fotudament deliciosa quan passa pels fogons. Per a mi l’estiu és temps de pop, però l’experiència em diu que a Barcelona cal anar amb peus de plom amb el qual demaneu i on ho demaneu. A la majoria de restaurants es passen l'a feira pel voraviu, molt pocs li troben el punt just de cocció i no n’hi ha gaires que gosin a fer-lo a la brasa. Ara bé, el més gruixut és que intentin col·locar-te pop congelat en lloc de pop fresc i es facin els suecs quan els tires el plat a la cara. Aleshores es desencadena el drama. Per escapar dels tentacles de la mediocritat, aquí us deixo els cinc temples on sempre que hi vaig demano pop. POP de veritat.
O’Retorno (Urgell, 168)
Són més gallecs que la Santa Compaña. El local és un laberint sorollós on la gent devora l’especialitat de la casa com si el món s’anés a acabar en mitja hora. De la cuina no paren de sortir plats mastodòntics de pop a feira. La ració és una animalada i el pop està tan ben cuit que hi ha aplaudiments. La quantitat de cachelosés generosa, com a mi m’agrada, i el gust i esponjositat de l’animaló són cum laude. Hi ha bojos del tema que asseguren que és el millor pop a feira de la ciutat. A O’Retorno sempre es torna.
Xemei (Passeig de l’Exposició, 85)
El tentacle de pop a la brasa del Xemei és un dels secrets millor guardats de Poble Sec. En aquest temple venecià tot és d’una qualitat superior –pasta, carn i peix-, però aquesta recepta és una d’aquelles que mai fallen. Molt recomanable acompanyar-la d’un plat de pasta, o us quedareu amb gana. Nivell de cuina tan alt com els preus: us farà pupa a la Visa, aneu amb compte.
Bar del Pla (Montcada, 2)
La recepta del pop a la brasa del Pla, una de les meves favorites del restaurant, es manté tancada a una caixa forta a la Patagònia, vigilada per dos centaures armats amb pistoles automàtiques. Mai sabreu què porta, com el fan, l’únic que veureu és una cassoleta amb un pop a la brasa esquitxat d’una salsa miraculosa i acompanyat d’unes patates que us faran salivar com gossos famèlics cada cop que hi acosteu el nas.
Manolete (Passeig Isabel II, 2)
Al Manolete ho fan amb tacte i bones maneres. Et preparen un tentacle de pop a la brasa en rodanxes i el fan descansar sobre un monticle circular de crema de patata. I tot regat amb un rajolí d’oli de pimentó. És un plat petit, alerta. I és tan gustós que es fa curt. De fet en demanaríeu dos i us els fotríeu sense remordiments, recordeu aquestes paraules quan hi aneu.
Polleria Fontana (Sant Lluís, 9)
A la Polleria Fontana es mengen les millor croquetes de Gràcia. Les mandonguilles amb sípia fan udolar de plaer. El salmorejo de remolatxa és intergalàctic. Però quan hi vaig sempre acabo demanant el pop a la planxa. La recepta es senzilla, un bon tentacle presentat en rodanxes sobre un toll de romesco i acompanyat amb unes patates al caliu que li donen a l'invent un aroma català de tota la vida d’allò més irresistible: connexió Vigo-Tarragona!
