[title]
S'acaba d'anunciar: el convidat d'honor d'aquest any al Saló del Còmic de Barcelona, que tindrà lloc del 5 al 8 de maig a la Fira de Barcelona, serà, ni més ni menys que Frank Miller. La visita de Miller, un dels autors fonamentals per entendre el còmic modern, sense dubte aixecarà molta expectació: no és que sigui un ermità com Alan Moore, però concedeix les entrevistes amb comptagotes i no té pèls a la llengua. I és el primer cop que Miller visita una convenció de còmic a Espanya.
La visita, que ha estat gestionada entre la seva editorial espanyola, ECC Ediciones i Ficomic, no serà per a qualsevol cosa: Miller presentarà la tercera part de la seva obra magna, 'Batman: El Regreso del Caballero Oscuro' (1986). La secuela 'Caballero Oscuro III: La Raza Superior' es publicarà com a una sèrie de vuit entregues, desenvolupades per Miller en col·laboració amb Brian Azzarello, Andy Kubert i Klaus Janson.
Frank Miller (Maryland, 1957) va posar les bases del còmic de superherois d'avui en dia. El seu primer treball rellevant va ser 'Daredevil', a principis dels vuitanta, en què va reversionar un superheroi Marvel dels seixanta per convertir-lo en un estilitzat, descarnat i elegant exemple de còmic negre (l'excel·lent adaptació televisiva de Netxflix es basa cent per cent en la seva visió del personatge).
El següent pas va ser un salt al buit: 'Ronin' (1983) encara avui impacta com a un radical artefacte de ciència ficció, on conflueixen els referents del manga com Kazuo Koike i Gôseki Kijima i la 'bande dessinée' europea. Aquí Miller ja va esdevenir un virtuós en el trencament de les instàncies narratives convencionals del còmic, un procés que culminaria amb 'Batman: El regreso del Caballero Oscuro', la base, amb 'Watchmen' (1986), de l'ultrarealista exemple de distòpia postmoderna que ha esdevingut el còmic superheroic.
Als 90 Miller va guanyar crèdit com a autor independent, gràcies a obres publicades fora del circuit 'mainstream' que combinaven l'experimentació amb l'acció i el gore sense límits; una narrativa, més que potent, farcida d'esteroides: com 'Sin City', '300' i 'Hard Boiled', on les clatellades com qui diu saltaven de la pàgina a la cara del lector. Un crèdit que va dilapidar en l'obra 'Terror Religioso' (2011), considerada unànimement per crítica i públic com a un fiasco, on feia servir un succedani de Batman per explicitar les seves posicions polítiques conservadores contra l'Islam i el seu vincle amb el terrorisme.
