[title]
Un clàssic nostrat és perdre el cul per allò que tenim a 5000 km. però desconèixer supinament el territori que tenim a 25 minuts de cotxe. I també mitifiquem indrets de la nostra terra que són indiscutiblement potents per molt motius –el delta de l'Ebre, l'Empordà, la Catalunya central– però no sabem ni posar al mapa certs llogarrets que ens poden aportar una satisfacció instantània. Busqueu aprop, en el mapa, Cabrils. I penseu que el Maresme és un territori gastronòmicament poderós, rebost de productes de temporada interessants durant tot l'any: maduixes, vi, tomàquets, bolets, fesols... L'emplaçament de Cabrils és tel·lúric: hem pujat a una talaia feta de turons i pinedes i veiem el mar en línia recta.
I el lloc no només és maco: va ple de bones adreces per menjar. De fet, en va ridículament ple, si tenim en compte la seva demografia. El poble té un xic més de 7000 habitants, i uns 18 restaurants, molts d'ells de primera línia (i amb preus de segona fila comparats amb els de la capital). L'ajuntament és conscient d'aquest poder i cada primavera promou una ruta gastronòmica. Només cal trepitjar el poble per veure que la tradició hostalera i de fonda es mastega (si em permeteu el castellanisme i el doble sentit).
En forma de tradició i modernitat: un exemple claríssim és el restaurant Can Rin, una casa senyorial d'estiueig de principis del segle XIX amb una magnífica terrassa-jardí i una cuina de producte de temporada, equilibrada entre l'esperit de fonda i la creativitat, que és ideal per fer un bon àpat. Aquí un té la mateixa sensació que té a Besalú o a Sant Carles de la Ràpita: hi menjaràs de nassos sense que et clavin. Can Rin té plats de producte potents –amanida de tomàquets del Maresme, coca de verdures amb peus de porc, per dir-ne dos– i també elaboracions més barroques sense perdre de vista el contacte amb la matèria primera, com per exemple un entrecot de vedella de Girona a la planxa amb mostassa de cassís, gratin de patata, espàrrecs i pastanaga.
Can Rin també és un focus cultural important de la zona: el seu propietari, en Pep Masiques –tercera generació d'hostalers i baixista dels històrics del hardcore Madee, ara a The New Raemon– manega una programació de concerts –gratis!– en format acústic a Can Rin on hi passa el milloret de l'escena catalana: la Maria Rodés (30 de juliol), el 6 d'agost la joveníssima banda revelació Mourn i el 13 d'agost hi tocarà Carles Cros, exquisit orfebre del pop d'aires sixties amb un llarg recorregut. El plat fort de l'estiu és el festival Can Rin Fest, esperat amb moltes ganes, i que el proper 19 d'agost desplegarà un cartell que ja fa salivar el bon indie: La Bien Querida, David Carabén, The New Raemon i DJ Delafé (no cal ni dir que la teca es beneficia del savoir faire de Can Rin).
Altres emplaçaaments singulars per menjar a Cabrils són l'Axol i La Concòrdia. El primer és dins un frapant edifici modern, rectangular, tot blanc i llum. No, aquí no hi fan capipota. El seu xef Albert Ortiz va guanyar el Premi al Millor Cuiner del 2014 al Fòrum Gastronòmic de Girona i dispara el producte del Maresme a l'estratosfera: terrina de cuina d'ànec amb pera i oliva negra o arròs de pop amb verduretes d'en Pruna i formatge San Simó. Format al Celler de Can Roca, Ortiz treballa amb una barreja d'imaginació i peus a terra que el pot fer gran. Trobareu una visió de la cuina de la terra molt més tradicional però igualment recomanable al Xaret, el restaurant que els pares d'Ortiz van obrir fa més de vint anys: les seves fórmules (sopa de peix + bacallà a la llauna, 22 €, o verdures a la brasa i mitjana de bou, 25 €) valen el seu pes en or.
Si us voleu amarar més del caràcter menestral i gastronòmic de Cabrils, val molt la pena visitar La Concòrdia, la societat cultural i esportiva del poble (el casino, vaja). El menjador té aquella calidesa de casino de poble –espai diàfan, sostres alts– que tant trobem a faltar a Barcelona, i hi trobareu un menú més que correcte, tapes bones i entrepans. Ara bé, si les vostres ambicions gastronòmiques van més enllà, sempre podeu visitar el Sal i Pebre, on hi practiquen una cuina catalana tradicional molt curosa i ben executada, el Xeflis (és famosa la seva carn a la brasa i els seus cargols a la llauna) o La Bodega, un antic celler al centre del poble, amb una bona terrassa i una més que bona oferta de tapes de peix i marisc, formatges i embotits ibèrics.
No és mala idea fer nit al poble, sobretot si la música acaba tard i no us heu estat de res. La singularitat de Cabrils no s'acaba en els seus restaurants. Sens dubte qualificar l'hotel Mas de Baix com a un establiment amb encant és quedar-nos curts. Els motius són diversos: es troba en una masia del segle XVII –l'edifici està qualificat d'interès cultural per la Generalitat i és un exemple magnífic de masia catalana– les zones comunes estan decorades inspirant-se en l'estil rústic propi de la Provença i la Toscana, la seva piscina està construïda a partir de la bassa original de la masia, el jardí és ideal per esmorzar-hi a l'estiu... I cadascuna del grapadet d'habitacions –això és un lloc familiar de veritat– està dedicada a un indret diferent. Teniu l'habitació Barcelona, la Pamplona o la Val d'Aran, per exemple.
Tot plegat fa que sumi fins a quatre estrelles i que sigui una elecció immillorable si voleu fer una escapada romàntica. Ara bé, les comoditats i luxes de l'hotel es posen realment en valor per un preu molt ajustat i una hospitalitat fora de sèrie del seu propietari Francesc Tarruella, un hostaler dels que ja no queden.
