[title]
El cinquè Grec de Ramon Simó arriba a la fi i ja podem fer un balanç del que ha estat el seu festival més agosarat, sobretot si tenim en compte que la seva aposta més gran ha estat pel teatre no convencional, hem vist molta dansa i molt circ. També sabem que el novembre que ve tindrem nou director de Grec. Si algú s'hi vol presentar, que sàpiga que la convocatòria públic del concurs que triarà el substitut de Simó sortirà al setembre. Aquí van algunes conclusions del Grec 2016.
1. L'ocupació del 68,97% no és tan bona. La xifra no està malament, ja que està per sobre del que passa durant la temporada. Els 153.000 espectadors tampoc no estan malament. Però faig una reflexió: els festivals que funcionen tenen ocupacions que superen el 90%. Parlo d'Avinyó o Temporada Alta. O d'Edimburg o del Kunsten de Brussel·les. A Barcelona, fa anys i panys que la xifra volta el 60-70%. Sí, és més del que passa durant l'any, però podria aventurar-me a afirmar que els barcelonins no se'l senten seu del tot, ni fa que vingui gent de fora a veure-hi coses.
2. No serem mai Avinyó. Respecte al punt anterior, també fa anys que ens pensàvem que algun dia podríem comparar el Grec al festival d'Avinyó. Però això, ras i curt, és impossible. Per una raó: ni el mercat local, ni el mercat nacional, ni el mercat estatal no és ni una tercera part que el francès. Hi ha tants espectacles, a Avinyó, entre el festival oficial i l'Off, que quedes estabornit (enguany, més de 300). El Grec ha programat 138 espectacles, cosa que no està malament. Però a França, hi ha teatres petits de 'província' com el de Sète o Rouen o Annecy on hi ha passen durant la temporada Ostermeier, Johann Le Guillerm i Ivo van Hove, a banda dels talents locals i nacionals. Això, a Catalunya i Espanya no ha passat mai. Vaja, no crec que els Motus vagin a Lleida o Tarragona un mes de febrer qualsevol.
3. Una aposta efectiva pel teatre no convencional. Ho deia Ramon Simó ahir: l'augment de públic es pot atribuir, en gran part, als espectacles més innovadors. La seva tria ha estat molt bona i podem afirmar que aquest juliol l'oblidada i maltractada avantguarda teatral barcelonina ha tingut l'oportunitat de mostrar el seu potencial al Grec. Espectacles com 'Birdie', 'Afasians', 'Si sabes lo que hay', 'Tata mala', han superat les nostres expectatives. Fins i tot podríem afegir aquí 'L'empestat', 'F.R.A.U.' i els espectacles de dansa d'Aimar Pérez Galí o de Roberto G. Alonso. El circ, per cert, és la branca de les arts escèniques que ha gaudit de més públic: un 86%! I això, em provoca una pregunta: programadors barcelonins, com és que no feu més circ durant la temporada?
4. Van Hove i els altres. Pel que fa al teatre internacional, hem de dir que no ha estat el millor Grec. Vaja, que hi ha Ivo van Hove i els altres. La diferència és tan abismal que no cal parlar de ningú més, a excepció de 'MDLSX' dels italians Motus i potser d'Aurélien Bory. A mi em va agradar molt 'Cuando vuelva a casa voy a ser otro', de Mariano Pensotti, però ha aixecat divisió d'opinions. I hi ha hagut algun fiasco com el dels xilens Teatrocinema, dels quals ens esperàvem molt més. No serà un Grec del qual en recordarem gran cosa de fora. Res com 'The civil wars', 'Vader', 'El mestre i Margarita', 'The fountainhead'...
5. 'El preu' i els altres?. 'El preu', amb 17.000 espectadors, ha estat l'espectacle més vist del Grec. Vaja, Sílvia Munt i la seva tropa ho han petat. Però aquest Grec ha estat força equilibrat. També 'Conillet' i 'Lehman Trilogy' han anat bé de públic. I molts altres espectacles. De vegades, s'ha fet curt. Un exemple: l'Agrupación Sr. Serrano va fer tres sold-outs seguits a la sala Hiroshima, on hi caben 100 persones. Estic segur que si haguessin fet 'Birdie' en un espai com el Lliure de Gràcia o la Villarroel, haurien omplert la sala. Tenim poca confiança en els rarets. I la gent no només vol teatre de sofà!
