[title]
Tot esperant la donzella
Des de temps immemorials, en els quals encara existien el Diagonal, l'Alexandra o el Publi, el cine era analògic i no estava mal vist menjar crispetes, m'agrada sentir les converses de la gent, a la cua davant de la taquilla o moments abans de començar la projecció. M'agrada... o no hi tinc més remei, perquè la penya parla en un to massa alt i, vulgui o no, envaeix el meu espai. Es foten dins d'allò que ara se'n diu 'la meva zona de confort', que és l'expressió que fa més ràbia de les expressions que fan ràbia actualment. Dijous passat vaig tenir una bona sessió de converses, comentaris i apreciacions mentre esperava l'inici de 'La doncella', la pel·li de Park Chan-wook que omplia de gom a gom el Boliche, amb matrimonis burgesos amb ganes de sexe esteticista, parelles de gais i lesbianes i uns quants llops solitaris escampats.
Loach, complicat?
A la cua, una dona li deia al seu home que 'Yo, Daniel Blake' li havia semblat massa complicada, cosa que, evidentment, no vaig entendre. Ni compartir. Un film de Ken Loach amb guió de Paul Laverty pot ser complicat? Si sempre els acusen de fer una crítica social de primària, d'atacar el capitalisme amb arguments de progres passats de moda!
Lluís XIV i els 'enxufats'
Un cop assegut a l'última fila, els dos paios del davant comentaven 'La mort de Lluís XIV', molt elogiosament, però un d'ells explicava que va anar a veure-la a la preestrena especial de la Filmoteca de Catalunya, i que era plena d'esnobs i, segons el seu català no normatiu, també de persones que havien aconseguit la seva entrada gratis per ser uns... 'enxufats'.
Compte amb el veïnatge!
I, uns segons abans d'apagar-se els llums del Boliche, i submergir-nos en la vida d'aquesta donzella coreana que vol sortir de pobre, el company del qual parlava més de 'La mort de Lluís XIV', en assabentar-se del guió de l'última pel·lícula de Paul Verhoeven, va xiuxiuejar-li a l'oïda: "Els veïns són perillosos". Sens dubte, col·lega!
