[title]
Acabo de descobrir la cafeteria del forn Mistral que hi ha amagada als límits del Raval, al carrer Torres i Amat, a prop de la pista de bàsquet de la plaça Terenci Moix. Ha estat el millor que li ha passat als meus esmorzars en mesos.
Té collons la cosa: el local és a tres minuts de casa i fins ara no me l'havia trobat. I això que coneixia perfectament el cèlebre forn de la Ronda de Sant Antoni. De fet les meves visites al temple perseguien sempre el mateix: els llegendaris croissants microscòpics de la casa, possiblement els alliberadors d'endorfines més potents que hi ha a la Terra.
No obstant això, des que he descobert la cafeteria ravalenca, he traslladat la meva addicció a una altra part del mostrador i m'he dedicat a enfonsar el nas en la blancor del que per a mi és el millor producte del seu catàleg, possiblement la millor 'pasta' de Barcelona: l'ensaïmada.
Costa trobar bones ensaïmades a Barcelona. Fins i tot les ensaïmades d'alguns forns suposadament prèmium semblen trossos de matalàs empastifats amb sucre en pols. He provat els exemplars del bar-restaurant balear Idò! DO Balear i admeto que estan prou bé, però ni tan sols la màgia mallorquina pot competir amb aquesta obra d'enginyeria flequera de la vella Barcelona.
La peça és perfecta. Té la mida ideal i està fornejada al punt just. Cruixent per fora, flonja per dins. Amb teca a l'interior, sense el farciment d'aire de la majoria d'ensaïmades de Barcelona. El sucre en pols està curosament mesurat, perquè no acabis amb el pitram com si fos la taula de Tony Montana al final d''Scarface'. I quin gust. Gust d'ensaïmada de veritat! La que em cruspia de petit per berenar a la sortida de l'escola. Una espiral de plaer ensucrat que, tot i la seva senzillesa, et fon el cervell, et dilata les pupil·les i et fa oblidar l'origen de tots els teus problemes: l'ésser humà.
La millor medicina. La millor ensaïmada de l'univers.
