[title]
Les iaies de Barcelona són éssers meravellosos. Sempre disposades a fer-se càrrec dels néts. Amb un plat de brou amb pilota a qualsevol hora, perquè us veuen molt esquifits i a casa no mengeu bé. Zero reticències a l’hora de buscar-vos les millor peces de fruita al mercat. Ara bé, les iaies de Barcelona es transformen en depredadors sanguinaris quan pugen al bus, un espai on s’han fet fortes i han instaurat un culte malèfic que imposa la seva llei amb manyopla de ferro... i punxes.
Si sou nous en això de viatjar en autobús per Barcelona, faríeu bé a respectar les Iaies Assassines del Bus. Les distingireu perquè són una banda organitzada que no es deixa trepitjar, ans al contrari, té per costum trepitjar els viatgers que se salten les seves normes. Les Iaies Assassines del Bus són ràpides i dures com un míssil, tot i el seu aspecte trencadís. Abans de pujar al bus, les notareu perquè s’obren pas amb els colzes ben oberts, fiquen el seu cos menut i compacte entre la gent que fa cua, s’emporten alguna ungla per davant amb la tàctica de trepitjar raïm amb els tacons.
Un cop dins, després d’apartar-vos a cops de paraigua de la màquina de cancel·lar els bitllets, les iaies assassines estudien el vehicle, enregistren tots els viatgers al seu disc dur i fan el repartiment dels seients a la seva manera. Pobre del l’incaut que s’assegui a un lloc marcat per les IADB sense demanar permís, perquè patirà la còlera infernal de l’hampa septuagenària. Mirades de desaprovació constants, grunyits, cops “involuntaris”, algun comentari malintencionat sobre la vostra manca de sensibilitat... La pressió psicològica és tan insuportable que al final acabareu cedint el seient i fent-li la pedicura a la senyora.
Per cert, no caigueu en la imprudència d’ocupar el seient individual que hi la costat del conductor i té la vista privilegiada del parabrises. Aquesta llotja VIP pertany des de temps immemorials a les IADB. Aneu amb molt de compte. S’han documentat casos d’adolescents fumats que s’hi ha assegut sense adonar-se i han despertat despullats, 24 hores després, a la frontera Mèxic-Estats Units.
El bus és territori IADB. No hi ha volta de full. Sempre ha estat així i res no ho canviarà. Quan el bus estigui ple, només les iaies podran espitjar, clavar colzes i esbufegar a la cara dels altres. Si el cotxe ha arribat tard, les vexacions més feridores cap al conductor sortiran de la boca de les iaies assassines. Quan faci calor, haureu de demanar permís a les iaies per obrir la finestra. Si us molesta el carret de la compra farcit de viandes enmig del pas, us foteu i punt.
Me l’estic jugant, ho sé. Espero que cap membre de les IADB estigui llegint això. Si és així, tinc els dies comptats. No tornaré a trobar lloc mai més al 64. Hauré de suportar cops de colze intercostals i trepitjades amb tacons a la punta del dit gros durant tot els trajectes que faci. Hi haurà una campanya de desprestigi tan bèstia que hauré de passar-me al Metro. Tot i així, recordeu-me, si us plau, com l’únic boig que un dia va voler aturar les Iaies Assassines del Bus i no ho va aconseguir... Tinc por.
