[title]
La imatge del candidat del PSC Miquel Iceta, ballant l'himne 'Don't stop me now' de Queen al final del seu primer míting de campanya se m'ha quedat clavada a la retina. Només l'ha superat l'entrevista que va fer-li Thais Villas per a El Intermedio en la qual, a banda de tornar a moure's espasmòdic sota l'embruix de Freddie Mercury, va animar-se amb Donna Summer, Michael Jackson i Rocío Jurado. Entremig va definir el seu estil de ball com a "esquí de fons", va pronunciar una gran veritat ("qui no balla no és normal") i va proclamar unes paraules que ja s'han convertit gairebé en lema de campanya: ICETA LO PETA.
Consideracions polítiques a banda, després de veure això som molts els qui ens n'hem fet fans incondicionals i que inclús pagaríem per arrossegar-nos de bar en bar amb Iceta de la mà per cremar la pista fins que ens fessin fora de l'últim tuguri. I aquí és on el portaríem:
1. Sor Rita: Salivo només de pensar-nos amb un rom-cola a la mà entre les parets del que probablement és el 'bareto' més kitsch de la ciutat, entre sabates i perruques a dojo, envoltats d'almodovarisme.
2. El Cangrejo: Hi aniríem ben d'hora per veure el xou de la casa, un espectacle tan caspós com embruixador. Acabariem enfilant-nos a l'escenari i tot el que quedaria per al record serien unes fotos borroses amb gent que no coneixem. Demanaríem amb insistència que una de cada tres cançons fos de la Jurado o, si de cas, d'Isabel Pantoja.
3. Marula Café: Els metges haurien de canviar les receptes d'ansiolítics i antidepressius per un mínim d'una nit de funky al mes, i el món aniria millor.
4. 23 Robadors: La típica nit de canyes inesperades pel Raval en la qual acabes cantant Camarón amb l'acompanyament de Miquel Iceta al cajón flamenco. Un somni.
5. Freedonia: Ara que han reformat aquesta petita república llibertina del Raval, hi portaria al gran Iceta a fer uns dancings bojos all night long per arreglar el món a base de twerking.
