[title]
Durant l'any que vaig viure a Joaquín Costa, cantonada amb Ferlandina, vaig veure moltes coses. Fenòmens paranormals i episodis sobrenaturals de la humanitat. Coses que molta gent no creuria. Ahir (diumenge 17) va tornar a passar: va ploure confeti. Molt confeti. Quilos i quilos de confeti de colors.
Tot va passar tan ràpid que si no fos perquè al carrer hi havia persones amb la boca igual d'oberta que jo (amb algun confeti per via oral, també) i la mateixa mirada extasiada, m'hauria de resignar a creure que tot va ser un somni. Al voltant de les 18 h de la tarda pujava per Joaquín Costa des de Carme en direcció a la plaça dels Àngels. Vaig sentir un tret amortitzat, com de globus que esclata. La següent imatge és una plaga de papers de colors, gent que crida, que balla, que calla i sobretot, gent que mira al cel a la recerca d'alguna resposta.
Una festa a un dels pisos del carrer? Hem contat com a mínim tres balcons que vomiten confeti a raig. Una inauguració? Als papers no hi ha res escrit. Cap telèfon, cap nom.
Una manta de papers cobreix completament el terra del carrer. Ningú celebra res als balcons, ara tancats, des d'on sortia el paper. Un parell de veïnes llancen improperis abstractes a l'aire, i tornen a tancar-se als seus caus. No han trobat cap culpable.
El somni ha durat, màxim, dos minuts. Els qui hem compartit el moment ens fem quatre preguntes tipus qüestionari entre nosaltres (Qui? Per què? On és? I ara què?) i continuem amb el nostre camí. Quan torno a recórrer el carrer tres hores i unes canyes més tard algun paper encara balla amb el vent, algú altre surt del marge d'una porta, d'un racó. Res més. Cap més rastre de tot allò. Alguna idea?
