[title]
Si hi ha una expressió barcelonina per excel·lència és aquella què afirma que això és Can Seixanta. El per què de tal dita té el seu origen a mitjans del segle XIX, quan el Raval era un barri industrial i només al petit carrer Riereta hi havia una vintena de fàbriques tèxtils. Una d’aquelles, la que ocupava els números 18, 20 i 22, que sumats fan el 60 que li han donat nom, pertanyia a un empresari més amant de la festa que de la feina fins el punt que el nom de la seva fàbrica ha passat a la història com a sinònim de desordre i desorganització.
De com li va anar a ell no sabem gaire més, però sí de la transformació de l’edifici. A finals del segle XX Can Seixanta va encetar una nova vida, lligada a l’art, la cultura, l’esport i el servei social. Els primers en instal·lar-s’hi va ser uns estudiants de la Massana, que van llogar les grans naus amb llum natural per transformar-les en centre de creació. Des d’aleshores, s’hi van sumar altres col·lectius, com l’Associació Capoeira Palmares, que treballa amb nens i adults promovent aquesta disciplina com a eina de cohesió social, La Poderosa, que incentiva la dansa i l’apropa a tothom, la Plataforma Cultural Factoria Heliogràfica, que es centra en la fotografia i els audiovisuals, i l’entitat APIP-ACAM, que ofereix formació i suport a persones amb risc d’exclusió social.
Tots ells paguen el lloguer religiosament des de fa trenta anys, i per a sorpresa de tots i amb poc marge d’avís, ara els fan fora i de mala manera. Als que se’ls hi ha acabat el contracte no els hi han renovat, i als que tenen contracte per anys, no els volen cobrar el lloguer. Un cas més d’especulació immobiliària.
Els inquilins han volgut posar-se en contacte amb la propietària, que no vol saber res d’ells i no ha emès resposta. L’únic que han pogut saber és que hi ha un inversor disposat a pagar els milions que facin falta per llençar a terra l’edifici i construir un hotel. Un edifici de 1833, que és un exemple de l’arquitectura industrial prèvia al vapor i a l’enllumenat elèctric, i de la qual en queden ben poques mostres enmig de la ciutat.
Si d’alguna cosa va sobrada Ciutat Vella és, precisament, d’hotels. I si alguna cosa li manca són, precisament, centres culturals i socials oberts als veïns. Els usuaris, que són molts, han fet una petició a l’Ajuntament, per mirar d’implicar-lo i salvar Can Seixanta. Vosaltres també hi podeu signar.
