[title]
Àlex Rigola codirigeix El Canal, Carme Portaceli dirigeix el Teatro Español, Jordi Tort és el gerent de l'Abadía, Marion Betriu codirigeix el festival Frinje, Joan Matabosch dirigeix el Real... L'estampida cap a Madrid d'alguns dels millors artistes i gestors escènics del país és una evidència que cau pel seu propi pes. Allà hi ha molts més diners, no tenen tants miraments a nivell polític (normalment, els importa més el talent que el partit a qui voten els creadors) i busquen continuar sent la capital, és a dir, el lloc on hi volen anar els millors. A Barcelona, mentrestant, estem entestats a fer foc nou cada cert temps, construïm estructures que desconstruïm de seguida, anem de reinvenció en reinvenció, de redefinició en redifinició. Un exemple, de Terrassa, però que podria ser d'aquí: ara hi ha el festival TNT, que ho peta cada any, i gairebé no hi ha cap cartell a la ciutat i sembla un festival clandestí. Per què? Perquè a l'ajuntament li interessa més la fira del texà.
Innovar no està malament, cert. Però destruir, sí. Una pregunta: per què Temporada Alta funciona com un rellotge suís i el Grec no acaba d'aixecar el vol? Perquè a Girona fa 25 anys que van plantar un arbre, l'han cuidat, l'han mimat i ara és un arbre preciós. Darrere de Temporada Alta hi ha una idea, un concepte. Darrere del Grec, què hi ha? La persona que el dirigeix durant un temps limitat. I així cada cinc anys, vuit anys, quatre anys, i canvi de rumb. I ja en portem 40! A Girona, tenen un 96% d'ocupació. A Barcelona, un 65%.
Ara mateix, s'han obert les convocatòries per dirigir el Grec i el Mercat de les Flors. Totes dues per concurs públic. No és mala idea si aconsegueixes que la gent es foti d'hòsties per arribar fins aquí, cosa que, realment, no està passant. I tampoc no vindrà ningú de fora a tirar el currículum. Al final, al Grec hi treballen quatre gats amb un pressupost limitat (no està malament, però res a veure amb el que es porta a Madrid o a la resta d'Europa) i el sou que ofereixen no mata (els directors de teatres públics barcelonins cobren més!). Respecte al Mercat, d'acord que Francesc Casadesús fa deu anys que hi és. Però, algú em discutirà que no ha fet una feina excel·lent? Calia plantar-li un concurs per substituir-lo i dir-li que s'hi presentés? A sobre, gastem mala educació.
Si filem encara més prim, veurem que, a banda de directors i gestors, els dramaturgs catalans estan fent 'fortuna' a Madrid. Allà, l'aposta pel teatre contemporani és clara. La generació del boom (els Miró, Buchaca, Galceran, Clua, Casanovas, etc.) tenen molta més feina que aquí, bé estrenant obres, bé dirigint, bé adaptant. Hi ha coses ridícules com el 'Contra el progrés' d'Esteve Soler que durà al CDN una companyia romanesa (no és cap acudit), però sembla ser que a Madrid els estimen més que aquí. Aquí els hem vist néixer, créixer, consolidar-se i ara els regalem els fruits a la competència!
