[title]
Coixet i el bon cor
A 'Spain in a day', Isabel Coixet ens transmet un missatge no gens habitual: els éssers humans, a part d’esforçar-nos per ser feliços i per trobar feina, també som unes bones persones amb un fons noble. Fa quatre anys, a 'Amor', Michael Haneke es va reconciliar, momentàniament, amb la humanitat, va baixar la guàrdia i ens va estimar una mica. Sense exagerar, amb un comptagotes estret. De Lars von Trier no recordo cap pel·lícula on els protagonistes, més enllà d’escenes aïllades, brillessin per la seva compassió, tendresa i pau espiritual.
La burgesia desencantada
Paul Verhoeven els supera tots en negativitat, i, a 'Elle', que s’estrena el mateix dia que 'Spain in a day', aquest holandès tan errant com la nostra Coixet escampa el seu desencant i poca empatia cap a la societat des del primer minut del metratge fins al darrer. Indiscret envers els desencantaments de la burgesia francesa, pren el relleu de Luis Buñuel i Claude Chabrol, superant en agror i mala bava els seus dos referents més clars.
Un show per riure
Per sort, a 'Elle' no hi manca l’humor que ja planava sobre 'Showgirls' i 'Starship troopers', on els objectes de la crítica més divertidament àcida van ser el món de l’espectacle i l’exèrcit. L’estructura de thriller de la pel·li amb Isabelle Huppert ens ajuda a pair-ho tot millor.
No és un thriller qualsevol
L’aparença de film de misteri convencional és una carcassa amable sobre una màquina de destruir cadascun dels personatges de la història. O se’n salva el gat Marty? Per cert, no us perdeu l’estupenda entrevista que ha fet Josep Lambies a Verhoeven a la versió en paper de ‘Time Out’.
