10 gelats de pel·lícula

O 10 pel·lícules per veure davant del ventilador mentre us refresqueu la gorja

0

Comments

Add +

És un consol saber que les neveres de tots els supermercats de la costa mediterrània mantenen el mateix inventari que a principis dels 90. Aquelles llefiscoses delícies de kiwi, plàtan i vainilla, amb forma de nau espacial, de llavis o –ecs!– de peu, publicitades a la porta de tots els bars de platja amb uns cartells plens d'estrelles i palmeres, 'kitsch' a matar, van marcar la meva infància. Sense el Calipo, el Mini Milk i el Frigo Pie, jo no seria qui sóc. Ni cap de vosaltres, no mentiu. Aquí teniu una llista de les millors pel·lícules per veure mentre degusteu cadascuna d'aquestes monstruositats gastronòmiques que, estiu rere estiu, us fan tornar a ser nens.

1

Frigo Pie

Hi ha coses que canvien, d'altres no. Els nens d'avui dia segueixen formant-se en la doctrina del fetitxisme, llepant cada agost aquests peus congelats amb gust de sugus de maduixa i colorants de tota classe com si els hi anés la vida. Em pregunto quants Frigo Pies va arribar a menjar aquell sacerdot que Buñuel filmava a 'Él' besant les pulcres potetes d'aquells innocents escolanets que anaven a l'església a que els donessin la comunió. Una gran pel·lícula, sí senyor.

2

Drácula

N'hi ha prou que la seva pasterada vermella em comenci a regalimar per la barbeta per sentir-me com Vincent Price baixant els escales d'un castell de cartró-pedra. Quan clavo els ullals al bastonet, em comencen a créixer les ungles estil Béla Lugosi, i a l'hora de rostar ja porto un crepat de cabell igualet al de Gary Oldman a la pel·lícula de Coppola. Amb quin em quedo? Aprofitant el cicle Tim Burton a la Filmoteca, què tal si provem amb la versió de Martin Landau a 'Ed Wood'?

3

Mini Milk

Em pregunto si 'Sospita' hauria guanyat en suspens en cas que el que Cary Grant li servia a Jean Fontaine per esmorzar no hagués estat un got de llet, sinó un Mini Milk glaçadet, ben embolicat en la seva paperia de plàstic. Alfred Hitchcock era un mestre indiscutible, però és evident que als anys 40 l'oferta dels supermercats americans no era tan excitant com ara. Llàstima, aquell cilindre tan gustós tenia molts números de convertir-se en el millor 'macguffin' de la història.

4

Calippo

Ho he intentat de totes les maneres possibles, us ho ben juro, però el Calippo no admet subtileses. ¿Una barra de gel llarga com una palmatòria de Setmana Santa que a cada xarrupada t'esquitxa la gola? T'ho miris com t'ho miris, el concepte és lasciu. Per això us recomano una sessió de porno 'vintage', a l'estil dels bons temps de Perpinyà, amb títols com 'The devil and miss Jones' o 'Garganta profunda'. Què millor que un estiu amb Linda Lovelace i el seu clítoris gutural?

5

Magnum

No hi ha revòlver al món com la Magnum de calibre 44. Ho deia Clint Eastwood, fent de mister Callahan a 'Harry el Brut', i el que diu Clint Eastwood sempre va missa. Jo, d'armes de foc, no en tinc ni fava, però de gelats n'he menjat uns quants. Em quedo amb l'Ametllat, perquè la nata del Frac mai m'ha acabat de fer el pes. I la sola idea d'anar llepant-li la crosta mentre veig en Clint amb americana de tweed fotent trets ja m'alegra l'existència.

6

Twister

Hi havia una pel·lícula de Jan de Bont amb Helen Hunt de prota que portava el mateix nom que aquest gelat, una mala reminiscència dels films de catàstrofes dels anys 70. Passo. Si la cosa va de tornados, em quedo amb les apocalíptiques paranoies de Michael Shannon a 'Take shelter', un pare de família de suburbi americà que es creia Nostradamus i preveia una ventolera que arrasaria amb tot. Esclar que aquella barreja de maduixa i kiwi, versió industrial, de can Frigo no és digne de res més que una estoneta amb madame Hunt.

7

Cornetto

A mi el Cornetto, qualsevol dels de la gamma, em porta al cap una melodia molt enganxosa, que acompanyava aquesta sàvia sentència, digna de la més alta erudició: "I scream and you scream and we all scream for ice cream". La cantaven Tom Waits, John Lurie i Roberto Benigni, com si fessin una dansa tribal, amb l'uniforme de presidiaris tancats en aquella garjola de les ribes del Mississippí a una de les més disbauxades pel·lícules de Jim Jarmusch, 'Down by law'. En fi, millor anar pel carrer cantant això que Mika, no?

8

Negrito

Potser és el gelat més políticament incorrecte del mercat. Jo li he trobat la pel·lícula ideal, 'Yo anduve con un zombie', de Jacques Tourneur. És aquella en què un negre de dos metres d'alçada, corpulent i amb una manera de caminar tan mecànica com la de Boris Karloff en aquella antiga versió de 'Frankenstein', feia de mort vivent en una illa del sud del Pacífic. Després de veure-la, aquell cucurutxo amb crosta de xocolata i boletes que pretenen ser 100 % cacau no us semblarà tan inofensiu.

9

Solero

És aquell polo amb gust de préssec en almívar que us fa fer ganyotes cada cop que hi acosteu la punta de la llengua. Ganyotes com les que feien Gregory Peck i Jennifer Jones mentre es mataven a trets de rifle en aquells altiplans del desert, entre cactus, roques i sota un sol de justícia, en aquella gran pel·lícula que es diu 'Duelo al sol'. Sol, Solero. L'analogia no és difícil de captar.

10

Maxibon

Veig la seva M majúscula, i no puc deixar de pensar en la insígnia que Peter Lorre portava escrita amb guix sobre l'omòplat esquerre de l'abric a 'M, el vampir de Düsseldorf', de Fritz Lang. El Maxibon és el més sinistre i terrorífic article de congelador que coneix el món. Hi deu tenir alguna cosa a veure que sigui un gelat de dues cares, estil doctor Jekyll i mister Hyde. L'obriu per on l'obriu, sempre sabeu que a l'altra banda hi ha un costat tèrbol i fosc que desconeixeu.


Els usuaris diuen

0 comments