Ant-Man

És cert que en els últims temps l’univers cinemàtic de Marvel havia fet pel·lícules de factura cada cop més grandiloqüent. Però just quan semblava que la bombolla ens podia esclatar als morros, arriba un film d’aventures explicat a una escala molt més modesta, on podem trobar escenes d’acció en escenaris tan humils com l’interior d’una banyera. Potser 'Ant-man' és massa insípida per deixar empremta, però té la virtut de recordar-nos, després de molt de temps, que sota els vestits de licra hi ha persones.

Basat en un personatge de còmic que va aparèixer per primer cop l’any 1962, 'Ant-man' ens explica la història de Scott Lang, un lladre de bon cor que roba per poder pagar el tractament de la seva filla Cassie, que pateix una malaltia cardíaca. Contractat pel brillant doctor Hank Pym, intentarà aconseguir una nova partícula que és capaç de reduir la matèria fins a la mínima fracció. I d’un dia per l’altre adquirirà les dimensions d’un insecte, i es convertirà en superheroi.

El gran pecat d’'Ant-man' és que li falta originalitat. La producció va ser força accidentada, i vist el resultat podria haver sortit pitjor. Si algú mereix aprovació aquí és Peyton Reed, director de la cinta, que va substituir Edgar Wright poques setmanes abans de començar el rodatge. Té un gran mèrit, el d’haver-se atrevit a pujar en un tren en marxa, tot i que no prou aviat per evitar que el producte quedés insuls. És probable que, després d’això, la Marvel vulgui tornar a l’estil de la casa.