[title]
El director australià Justin Kurzel ja va deixar clar el seu interès per les atmosferes superpoblades i els diàlegs densos a 'Macbeth'. Ara aborda la translació del famós videojoc 'Assassin’s creed' com si també es tractés d’una adaptació de Shakespeare. La seva visió de l’entreteniment, com no podia ser d’una altra manera, és rebuscada i pomposa, com si s’esforcés al màxim a fer difícil el que en realitat és senzill.
La història com a tal no pot ser més rocambolesca: un home és segrestat per una organització que el connectarà a una màquina perquè a través del seu record genètic revisqui les aventures d’un avantpassat durant l’etapa de la Inquisició espanyola. A les seves mans està la preservació d’un secret ancestral, que té a veure amb la voluntat humana.
El director utilitza el to ocultista de les societats secretes per aportar-hi dosis de sinistra opacitat, a través de les quals intenta que la proposta tingui marca d’autoria. No obstant això, es mostra insegur a l’hora de filmar les escenes d’acció. Utilitza la perspectiva immersiva pròpia dels videojocs per crear una textura absorbent, però els moviments dels personatges acaben sent massa confusos i la coreografia visual poc neta.
'Assassin’s creed' intenta conjugar l’acció amb la reflexió discursiva, disfressant de profund el que és ben trivial. I el resultat és una pel·lícula desmesurada, que viu de l’excés i que és molt més ambiciosa del que en realitat requeria.