[title]
Després d’haver firmat un dels millors debuts del cinema espanyol en els darrers anys, 'Torremolinos 73', Pablo Berger presenta una proposta no exempta de risc, una adaptació de la 'Blancaneu' dels germans Grimm al terreny de l’espanyolada, aquell subgènere que es van inventar els francesos per explotar els arquetips folklòrics del torero, la flamenca i la sang calenta. I ho duu a terme convocant els principals referents que, en les primeres dècades de la seva història, van atorgar categoria artística al cinema: les inventives solucions de muntatge de les avantguardes, la capacitat per crear ambients tèrbols de l’expressionisme, la fotogènia dels rostres del poble pròpia del cinema soviètic, la voluntat d’extraure bellesa d’on els altres només veien la monstruositat de les pel·lícules de Tod Browning... Lluny del mer reciclatge de referents cinèfils, 'Blancanieves' s’encomana a la força visual d’uns codis suposadament anacrònics per insuflar renovada modernitat a un conte de tota la vida. Mossegareu la poma? –Eulàlia Iglesias.