Camino a la escuela

El propòsit del film és clar: mostrar les dificultats que nens i nenes d’arreu del món (Kènia, l’Argentina, el Marroc i l’Índia) tenen per arribar a l’escola, quan han de fer dia rere dia llargues i perilloses travessies des de casa seva fins a les aules. La mirada de Pascal Plisson és la d’un occidental que ha caigut del cavall i que, de sobte, comprèn que allò que donava per fet (l’educació dels infants) és un assumpte més complex i costós del que pensava. Succeeix, però, que la cinta mai no acaba d’atrevir-se a comunicar aquesta duresa en tota la seva extensió, ja que l’aventura queda envoltada d’una aura benèvola i melosa (agreujada per una banda sonora emfàtica i unes explicacions finals que tranquil·litzen consciències tot fregant la manipulació) que fa que el valor didàctic guanyi el pols a l’interès estrictament cinematogràfic.