Corazón de león

Saben aquell que diu que “al pot petit hi ha la bona confitura”? Quina dita més adient per resumir la moral d’aquesta comèdia romàntica que, en la línia del cinema dels Farrelly, ens vol enfrontar amb els nostres prejudicis tot jugant amb els conceptes de 'normalitat' i 'diferència'. Oblidin-se, és clar, de qualsevol apunt políticament incorrecte: per a aquesta festa per a tots els públics el pitjor seria que el protagonista no només fos nan sinó pobre. L’improbable història d’amor entre un arquitecte encantador que necessita una banqueta per rentar-se les dents i una advocada que té el mal gust de posar-se sempre talons es redueix a una col·lecció de bromes recurrents que esdevé en lliçó magistral sobre la bellesa interior. De vegades, 'Carnevale' fa algun esforç per posar la càmera al nivell dels ulls del 'diferent', però molt aviat prefereix deixar-ho estar. ¿Compleix amb el que predica? Diríem que no.