[title]
El moment més inoportú de 'De jueves a domingo' és un pla des del lateral del cotxe on viatja una família xilena. Veiem al pare i la mare, amb el sol brillant al fons. Resulta una imatge estranya perquè ens allunya del punt de vista de Lucía, la nena, sigil·losa protagonista de la pel·lícula. Aquest instant és una excepció en un film que aborda la crisi matrimonial sense caure en l’evidència ni l’estridència; en un retrat familiar que va de la mà de la filla. L’escena en què els pares parlen en anglès per evitar que els nens puguin entendre la conversa dels adults n’és un exemple explícit. La seqüència en què la nena escolta els adults en plena nit, també. La debutant Dominga Sotomayor filma una pel·lícula subtil, en què el paisatge xilè, desèrtic i amb les muntanyes de fons, s’imposa; i en què l’acció té lloc primordialment en l’interior d’un cotxe. Un retrat d’infància, en què res es diu i tot queda suggerit.