Demolición

"De sobte, tot s'ha convertit en una metàfora". Ho diu algú a qui se li ha mort la dona en accident de cotxe i és incapaç de sentir res. El punxen i no li treuen sang. Així doncs, interpretin el títol: hi ha moltes demolicions -d'una nevera, d'un ordinador, d'una casa de disseny- però l'única que importa és la d'una ànima que no entén el món. El resultat sembla la barreja d'una pel·lícula de Medem i González Iñárritu.

Per sort o per desgràcia, la sensació d'estranyament que transmet Jake Gyllenhaal -que, des de 'Donnie Darko', sembla encasellat en papers de 'freak' alienat- fa que 'Demolición' sembli més honesta del que es pensa ser. Almenys Jean-Marc Vallée, més 'arty' que a la lamentable 'Dallas Buyers Club', arriba a una conclusió sorprenent: una màquina expenedora de barretes energètiques et pot assenyalar el camí cap a la redempció.