[title]
Si les pel·lícules es critiquessin només pel seu argument, aquesta hauria de ser una bona crítica. Donar a conèixer la feina que fa un grup d’advocades d'Etiòpia lluitant per la dignitat de la dona en un món encallat en velles i absurdes tradicions patriarcals, no només és important, és necessari. El problema és que les pel·lícules no són només pamflets per promoure la denúncia social, són cinema i com a tal, es critiquen també pel seu sentit cinematogràfic. I en aquest cas el film produït per Angelina Jolie i dirigit per el jove Mehari senzillament no arriba a l'aprovat. La història de l’advocada Meaza Ashenafi i la seva defensa de l'adolescent Hirut, acusada d’haver matat el seu segrestador i violador, està narrada d’una manera convencional, caient en tots els tòpics i sentimentalismes més previsibles. Em pregunto com hauria estat aquesta pel·lícula si l'hagués dirigit algú amb la força de Abderrahmane Sissako. Magnífica, suposo.