[title]
El director Steven Soderbergh ha firmat algunes de les seves millors pel·lícules quan s’ha endinsat en la lleugeresa del gènere. La sèrie iniciada amb Ocean’s eleven n’era el millor exemple. Efectos secundarios arrenca amb una premissa una mica més greu: una dona pateix un accident, a partir del qual visita el psiquiatra, que li prescriu unes pastilles. El remei serà pitjor que la malaltia i la pacient començarà a experimentar brots d’agressivitat. A mig metratge, la trama entorn del poder de les grans corporacions farmacèutiques dóna pas a un film de suspens sobre la veritat i la mentida. Si l’univers mèdic era un tema recurrent a Erin Brockovich i Contagio, l’engany era un dels pilars de la trilogia d’Ocean’s. A Efectos secundarios, Soderbergh se’n surt a l’hora de passar d’un protagonista (la pacient) a un altre (el doctor) i també a l’hora de virar d’un to (la crítica al sistema) a l’altre (el thriller psicològic).