[title]
Mentre Abel Morales, un empresari d’origen colombià, signa un contracte per fer créixer el seu negoci, un dels seus camions és assaltat. Així comença 'El año más violento', la història d’un home que intenta redreçar econòmicament la seva empresa de combustible des de la legalitat. L’objectiu no és fàcil, ja que de fons hi ha la Nova York de principi dels 80, un dels períodes més cruents en la història de la ciutat. La violència a la qual fa referència el títol, però, resulta sibiŀlina, més propera als intangibles de la corrupció que a l’explicitació d’una baralla cos a cos. L’heroi no es correspon a la imatge que el cinema ha mostrat dels homes de negocis d’aquella època: Morales funciona com a contrapunt d’aquelles figures que han crescut a l’ombra d’'El padrí'. Funciona, també, com el contrapès de la seva dona, filla d’un corrupte, hereva de l’empresa del seu pare i aparentment més determinada que el seu marit.
Després de realitzar 'Margin call' i 'Cuando todo está perdido', dues pel·lícules en què el gruix de l’acció té lloc en un únic espai, el director J.C. Chandor amplia l’espectre. 'El año más violento' retrata la Nova York del 1981, una ciutat que gairebé no es pot reconèixer en la pantalla. Els escenaris resulten abstractes i la cara més coneguda de la ciutat s’evidencia en breus pinzellades, amb un vagó de metro ple de grafitis o amb una panoràmica dels gratacels novaiorquesos.
Com 'Margin call', 'El año más violento' revela la cara més opaca del capitalisme a partir del retrat des de dins del creixement d’una gran empresa. Les dues pel·lícules se centren en intangibles del capitalisme, com l’economia i el món dels negocis. S’instaŀlen en una mena de moment previ. 'Margin call' té lloc en les oficines d’un banc d’inversions durant les hores abans de l’esclat de l’actual crisi financera. 'El año más violento' retrata la Nova York de fa 35 anys, assolada per la violència, just en la dècada prèvia a la controvertida lluita contra el crim que va emprendre l’alcalde Rudolph Giuliani.