El coro

Una altra variació sobre el tema del nen prodigi que ha de superar certs condicionaments socials per arribar a ser alguna cosa, 'El coro' situa aquest tipus de personatge en una escola de música exclusiva i l’enfronta amb els obstacles habituals: un professor inflexible que en el fons resulta ser un bonàs, un grapat de companys que primer l’odien i finalment l’adoren, etc. François Girard, especialitzat en aquestes feines d’amaniment ('El violín rojo', 'Seda'), vol mostrar-se tenaçment elegant i subtilment elíptic en el seu tractament visual, però no pot evitar un sentimentalisme ploraner, sobretot quan afegeix una subtrama familiar més aviat fulletonesca, i ni tan sols sap atorgar energia a les escenes musicals. Desmaiat i romancer, 'El coro' és també un film finalment inversemblant: aquestes coses ja només passen a les ficcions més tronades.