[title]
L’ombra d’'Els jocs de la fam' és tan allargada com per acollir succedanis com aquest, on la crítica a la telerealitat i la crisi econòmica és substituïda per una denúncia, més abstracta i menys polititzada, de l’ull que tot ho veu orwellià, i que ens redueix a un experiment amb rates de laboratori perdudes en un laberint d’evidents connotacions mitològiques. El problema d’aquesta barreja de 'Matrix' (sense l’enginy pseudofilosòfic), 'El cub' (sense la claustrofòbia) i 'La cabaña en el bosque' (sense el retorçat humor) és la morositat del seu plantejament, que sembla emmagatzemar energia per a una futura segona part si la taquilla respon, i la manca de carisma del repartiment protagonista, com dels pitjors videoclips de One Direction. On ets, Jennifer Lawrence?