El hijo del otro

A De tal pare, tal fill, Hirokazu Kore-eda partia d’una premissa molt semblant a la que porta Lorraine Lévy a fer El hijo del otro: com afectaria dues famílies descobrir tardanament que, a l’àrea de nadons de la maternitat, un error humà els va intercanviar els fills. Allà on el cineasta japonès feia un melodrama d’arrels spielbergianes, la francesa Lorraine Lévy complica l’equació situant aquesta desafortunada permuta en el bell mig dels conflictes entre Israel i Palestina. Els problemes de versemblança del punt de partida s’incrementen proporcionalment a l’edat dels protagonistes, que aquí ja són dos postadolescents, però els dilemes morals guanyen en entitat dramàtica i lectures simbòliques. S’entenen les recances dels pares –l’un és un coronel israelià, i l’altre, un enginyer que només pot treballar de mecànic– i els dubtes dels fills, però tot i així, la celebració de la reconciliació entre opressors i oprimits acaba sent un pèl massa disneyana.