El misterio de la felicidad

Un home desapareix de manera sobtada, deixant un buit al qual han d'adaptar-se el seu soci (i millor amic) i la seva esposa. La idea argumental d''El misterio de la felicidad' és similar a la de 'La aventura' de Michelangelo Antonioni, però si aquell clàssic de la modernitat treballava el pes de l'absència des del gest i la posada en escena, el film de Daniel Burman s'acontenta a usar aquest plantejament per posar en marxa una comèdia pseudocostumista i sobredialogada. L'espectador es veu condemnat a comprendre l'evolució del relat a través de la verborrea irrefrenable, i la manera en què el protagonista es resisteix a deixar anar el record d'aquell que ha marxat es torna sinònim de la incapacitat de la pel·lícula per superar el seu mcguffin i avançar cap a un altre lloc, com sí que fa el personatge encarnat per una resolutiva Inés Estévez.