El rei borni

L’òpera prima de Marc Crehuet, adaptació de la seva pròpia obra teatral, és valenta i arriscada, i no deixa indiferent. La seva principal virtut és que incomoda de debò, crea desassossec. D’una banda atmosfèric, a través de la tensió que provoca tancar una sèrie de personatges en un espai únic en el qual batega la violència. Però també moral. Les diferències socials, culturals i polítiques són analitzades a través d’un joc de miralls entre víctima i botxí que remeten directament al Polanski de 'La mort i la donzella'. Li sobren subratllats, algun gir de guió innecessari, i la sensació d’un posicionament ideològic massa manipulador. Però aquí tenim en Miki Esparbé i l’Alain Hernández per menjar-se la pantalla. Ens ofereix un experiment ple de llums i ombres.