Time Out a la teva bústia d'entrada

El veredicto (Het Vonnis)

  • Cine
El veredicto
Publicitat

Time Out diu

Quan Clint Eastwood es posà al capdavant del projecte que conduiria a Gran Torino, sabia molt bé quin era el gest que omplia de noblesa aquella història: dotar d’un posat reflexiu la figura del justicier urbà; un temperament que imbuís les seves accions d’una moralitat ben diferent de la de l’ull per ull imperant a les pel·lícules de Charles Bronson i companyia, incloses les que el mateix Eastwood havia protagonitzat en la pell de l’inspector Harry Callahan.

En el fons, 'El veredicto' no cau gaire lluny d’aquests plantejaments, ja que explica el cas d’un home desesperat, que mata l’assassí de la seva dona després de veure com un tecnicisme legal absol el criminal. Però en comptes d’enfocar el cantó més turmentós del relat, el director Jan Verheyen prefereix amagar tot rastre de visceralitat sota la freda i respectable pell d’un drama de judicis, que pretén qüestionar els mecanismes i els buits de la llei.

La sangonosa filosofia de retribucions pròpia del justicier urbà, destinada a satisfer els impulsos més primaris de l’espectador, dóna pas a una fórmula més discursiva, amb el caire provocador d’un debat televisiu. Lamentablement, Verheyen se sent massa a gust acaronant la tragèdia i en fa un gra massa sense necessitat (no té cap problema a liquidar la filla del protagonista, simplement per subratllar que ens trobem davant d’un home que ho ha perdut tot). Per altra banda, la forma esbiaixada en què administra la informació, retardant i fragmentant la visualització de l’acte venjatiu, recorda en excés la retòrica d’un advocat que tracta de manipular la simpatia del jurat vers el seu client.

Escrit per Gerard Casau
Publicitat
També t'agradarà