Hipócrates

Estem acostumats a veure metges i hospitals a les sèries de televisió, i de tant en tant al cinema. Però al que no estem acostumats és a veure metges i hospitals creïbles, versemblants. En acabar la projecció d''Hipócrates', em preguntava què tenia d’especial aquest film petit, sense misteris, amb una càrrega social de denúncia del sistema sanitari (francès o espanyol, tant se val), que fa servir l'humor per parlar de coses molt serioses. Vaig trobar la resposta quan em vaig assabentar que el director Thomas Lilti és metge. Lilti parla de coses que coneix de primera mà i precisament això fa que aquesta història de metge jove i innocent, metge adult que busca el seu camí mantenint la dignitat i metge vell que ja no en té, de dignitat, sigui tan propera. Els personatges no són estereotips ni caricatures, sinó éssers de carn i ossos amb tot el que això implica: inseguretats i pors.