[title]
Un professor arriba a la universitat precedit per la seva fama. Un coŀlega anticipa que Abe Lucas (Joaquin Phoenix) serà com “una injecció de Viagra al departament de filosofia”. Lucas encarna el tòpic de l’inteŀlectual de mitjana edat amb talent i una postura desencantada envers el món que el fa molt atractiu per a les dones. I, tot just iniciada la pel·lícula, temem que Allen ens serveixi una comèdia més sobre un home madur amb crisi existencial que recupera el gust per la vida en enamorar-se d’una estudiant. Però la pel·lícula no tarda a fer un sorprenent gir narratiu, i no serà l’únic, que en refresca la proposta.
La capacitat de desconcert juga a favor d’'Irrational man' i en compensa aquesta posada en escena plana que sembla el peatge obligatori pel qual ha de passar un director independent tan prolífic com Allen. El novaiorquès reincideix aquí en la seva afició pels contes morals foscos inspirats en Dostoievski. Lucas esdevé un hereu espiritual de Raskolnikov, però també de Leopold & Loeb, la parella de criminals que va inspirar 'La soga' de Hitchcock.
El que arrenca com una comèdia sentimental universitària va transformant-se, sense perdre l’humor, en un 'thriller' filosòfic. Allen també es mou en un escenari inèdit a la seva filmografia, el campus, que per altra banda connecta amb el seu univers sociocultural típic. No estem parlant d’una obra rodona, però Irrational man resulta molt més estimulant que la majoria de les pel·lícules “europees” i acaba conformant una reivindicable trilogia dostoievskiana amb dos altres dels seus grans títols, 'Delictes i faltes' i, esclar, 'Match point'.